CORRENTIA

Piqué

GUILLEM FRONTERA
GUILLEM FRONTERA

Té un cert interès això que en diuen ‘cas Piqué’, que en realitat no és més que una excrescència del ‘cas Espanya’. Tot va començar amb una sortida de to del jove futbolista català, que s’ha d’emmarcar a l’àmbit de les rivalitats de futbolers i futbolistes del FC Barcelona i del Reial Madrid. Però una part significativa de les aficions d’arreu d’Espanya ja s’ho varen prendre com una ofensa més general. No hauria passat si l’ofensor hagués estat valencià, andalús o basc. L’anticatalanisme espanyol no té comparació amb cap altre conjunt d’odis, fòbies o malfiances.

Després, les manifestacions de catalanitat de Gerard Piqué han calat foc als sentiments més miserables que arrelen a la geografia espanyola, fins al punt de boicotejar la presència del futbolista català a la selecció espanyola. El fanatisme que es manifesta contra ell és especialment idiota i enfollit, perquè s’expressa en moments en què podria perjudicar allò que més s’estimen els afectats, la Roja. Aquí no està de més recordar Carlo Maria Cipolla, que a la seva obra Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, inclosa en el genial volum Allegro ma non troppo, ja ens avisa: “Una persona és estúpida si provoca un gran mal a una altra persona o grup de persones sense obtenir, alhora, un profit o obtenint-ne, fins i tot, un perjudici” (llei tercera). I conclou: “L’estúpid és més perillós que el malvat”.

No obstant el clamor amb què es manifesta contra Piqué aquesta estupidesa més perillosa que la maldat, haureu observat que els mitjans de comunicació, sobretot els que tenen seu central a Madrid, s’entesten a ignorar el fet o a minimitzar-lo. Juan Carlos Rivero, a la retransmissió del partit de la Roja contra la selecció albanesa, o callava o convertia unes esbroncades vergonyoses en divisió d’opinions, sense dir que l’afició està dividida d’un 90% i 10%. La majoria dels comentaristes les situen en el terreny de l’anècdota i fins i tot ho tracten com si fos un joc d’atzar: com anirà avui l’alulea? Ben alerta a mencionar el problema que subjeu en aquests aldarulls. No us recorda res? Ho dic perquè talment ho havia duit fins fa poc el govern espanyol: el problema era cosa anecdòtica de quatre eixelebrats.

Però els signes hi són perquè els interpretem, vet-ho aquí.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF