El setge de barcelona ha arribat al seu final més aviat del que esperàvem; a Piolín no li han agradat les croquetes. Era tan senzill com això. Un àpat oliós la Nit de Nadal i, apa, tota la tropa cap a casa. Rajoy volia emular Felip V d’Espanya i és per això que va cercar la implicació del Regne de França –ara transformat en república– i de les grans potències europees, i ho va fer per justificar l’assetjament de Barcelona. Sort que, avui dia, a les xarxes, les notícies corren com la pólvora; si no, alerta. Durant el setge d’entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, varen caure sobre Barcelona 30.068 bombes, que destrossaren completament un terç de la ciutat i en malmeteren molt un altre terç. I els catalans varen resistir. Els historiadors calculen que el total de baixes catalanes és del voltant de 6.850 persones, i les borbòniques, de prop de 15.000. Aquest cop la retirada de les tropes ha estat silenciosa: n’hi ha hagut prou amb un desplegar de cortines, a tornar a veure els colors als personatges de Looney Tunes de la Warner Bros. Baixes, cap. Ferits, malauradament, sí, i per exercir un dret que hauria de ser inherent a la democràcia: el dret a decidir. La jugada sembla que no acaba de sortir bé. El 1714, les converses amb l’exèrcit borbònic es prolongaren fins al dia 12 de setembre, car Felip V no volia res més que la rendició incondicional. Però no ho va aconseguir. Les autoritats catalanes es varen negar a acceptar cap tipus de rendició incondicional. A Rajoy li convé ara mirar cap enrere. No es tracta de concedir per gràcia la vida a tots els habitants de Catalunya, independentistes inclosos. Ara es tracta de mostrar respecte cap a un poble que ha decidit el seu futur a les urnes.
