CORRENTIA

Picornell i la geografia

De l'escriptor i geògraf Climent Picornell, n’he llegit sis llibres, que anomén a continuació per si algú no els coneix tots: Jardins d’altri; Apunts del Pla de Mallorca; Palma, crònica sentimental; Mallorca profunda?; Més jardins d’altri i altra fullaraca i Dalt del turó. A part, dotzenes d’articles publicats a diaris i revistes. A partir d’un cert moment i sense proposar-m’ho, vaig alterar l’ordre de les seves principals ocupacions, de manera que ja fa uns anys que em surt així: escriptor i geògraf. Amb això no pretenc –com podria fer-ho?– rebaixar la seva autoritat científica, sinó remarcar la literària –perquè els mandarins del país són molt avars en l’atribució de l’estatus d’escriptor.

Em poden interessar moltes coses, però, si passen per la llengua escrita, no m’atreuen les que es manifesten en una escriptura esburbada, esparracada, impotent o desmesurada. La literatura de Climent Picornell s’imposa al lector amb una prosa senzilla (no simple) i entenedora, que no s’agrada d’exhibir la seva poderosa musculatura intel·lectual i literària. Tot hi sembla d’una naturalitat espontània, quasi intimista i confidencial, però per davall d’aquests mapes literaris hi ha una naturalesa i una història –una geografia– que se’ns imposen amb la seva remor.

Que Climent Picornell és un geògraf que mira les persones, la quotidianitat, que escolta el vent i destria les partions del país, els seus lectors ho sabíem fa estona. Segurament és l’escriptor que més i millor ha construït una imatge d’aquesta Mallorca en trànsit de la ruralia a no sabem ben bé què. Tot defugint els llocs comuns i les imatges de consum, injecta vida a tot quant no sabem si en tenia. La seva paraula té el do de fer viure tot el que anomena. Per això la lectura dels seus llibres, sobretot dels que més directament es projecten en el país, ajuda a l’estructuració de ciutadans de plena ciutadania.

Ara diu que es rejubila –els darrers anys era emèrit a la UIB. Ho ha fet amb una lliçó magistral que servidor he pogut seguir a Youtube. La lliçó, Psicogeografia i les geografies personals, desplega la teoria del que ell ha practicat amb els seus escrits. I, és clar, és com si aquesta teoria completàs les pràctiques, no viceversa.

Climent expressa el desig de jubilar-se amb el cap ben alt. Pocs com ell.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF