Procedents de la fantasia, cercaven el seu reflex en el paper; la idea escrita. Els personatges (des)orientats de Pirandello reclamaven la seva inscripció en la veritat de l’art. Volien fer-se carn, conscients que no hi ha res més real que la imaginació.
Amb les (bones) propostes dels responsables públics de la nostra cultura passa qualque cosa similar. En el terreny de les intencions, la música sona bé; però a l’hora d’executar manca decisió, i valor... i encert. Començ a tenir seriosos dubtes sobre si el quadrienni presumptament progressista servirà de gaire cosa. Exceptuant casos com el de l’Institut d’Estudis Baleàrics, a la manca de pressupost s’uneix la incapacitat d’accelerar els canvis que es presumeixen urgents.
Agafem el teatre, i més concretament el Principal de Palma, com a paradigma.
Quan els polítics han d’explicar cent una vegades per què han estat un any per triar un director nou per a l’espai escènic de referència és que alguna cosa ha fallat.
Però si els terminis han estat desconcertants, la tria ho és més encara. No he trobat ningú que entengui per què un cap de premsa pot ser la millor opció per pilotar els nou rumb que ha d’emprendre el Principal. Quan se’l va nomenar –el mes de març passat–, Carlos Forteza, director de comunicació de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), va demanar “temps” davant una “temporada de transició”. Inèdit als àmbits culturals de les Illes, efectivament el nou responsable necessitarà aterrar i situar-se. Una altra temporada perduda. D’altra banda, oblida, o desconeix, Forteza que el teatre fa cinc anys que està ‘en transició’ en direcció a cap banda. Per cert, el dia de la seva presentació –al Consell de Mallorca– l’elegit va tenir temps de departir amb els patrons de la Fundació, però no de saludar el personal del teatre. Tot un gest.
El que es trobarà Forteza, que s’incorpora avui al càrrec (ja era hora), serà una línia per marcar, una programació per fer, un superàvit de 72.000 euros i prop de 45 espectadors de mitjana l’any.
A l’hora d’atorgar-li els cent dies de gràcia, li haurem de descomptar els més de 40 que ha gastat des del dia que el designaren.
Per sort, mentre el nou responsable del teatre Principal s’ubica, el talent dels creadors escènics de les Illes continuarà fluint.
Evitant els monopolis, les dinàmiques ràncies i les capelletes absurdes d’altres disciplines (la literatura n’és un exemple) i la dispersió de les arts visuals o la música, dramaturgs, coreògrafs, directors, intèrprets i productors converteixen fantasia en matèria.
Artistes de diferents generacions conviuen sobre els escenaris, omplen locals i fins i tot exporten la seva feina. Inventen i espremen formats, se cerquen la vida... i en la majoria de casos la troben, a còpia d’esforç i insistència, amb una mínima cobertura pública.
Imaginau que qualque dia tinguin una indústria que els doni aixopluc i una certa estabilitat.
Imaginau que les administracions públiques contribuïssin qualque dia a generar aquesta indústria. Imaginau... sobretot, imaginau.
