Pot semblar excessiu dedicar quatre pàgines a parlar d’un partit que a les últimes eleccions a què es va presentar a les Illes Balears tan sols va obtenir 4.117 vots. Però no ho és, perquè cal explicar que Vox Actúa és extrema dreta. El cas francès, amb el creixement del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, demostra que fer veure que l’extrema dreta no existeix no funciona per aturar-la. I els mitjans de comunicació als quals no ens fa por parlar sense pèls a la llengua tenim la responsabilitat d’explicar per què Vox forma part de l’espectre ideològic més extremista, perquè ja n’hi ha d’altres que es dediquen a emblanquinar-los.
La coalició que encapçala Jorge Campos treu pit, ara, amb els bons resultats d’Andalusia. Es ven com un partit nou que va en contra del sistema, però en realitat és tan sols una marca renovada per idees velles, encarcarades i pròpies del franquisme. Campos mateix no és cap dirigent jove i desconegut que hagi agafat força a través de les xarxes socials o a través d’un moviment espontani. És l’extremista de sempre que durant dècades ha encapçalat un grup marginal que es dedicava a influir l’ala més radical del PP.
Precisament també parlam de Vox perquè el principal perill que representa no és la minsa presència que, en els seus millors somnis, podria aconseguir al Parlament balear. La por de perdre vots a favor d’aquest partit extremista pot dur el PP a escorar-se encara més a la dreta, per intentar frenar una hipotètica sagnia. Els dirigents populars a les Balears haurien de ser capaços d’aprendre de la davallada d’Andalusia, que ha demostrat que això no funcionarà:entre l’original i la còpia, l’elector sempre tria l’original.
