Opinió 31/07/2017

Periodisme estiuenc

Que quedi clar que no és una peculiaritat andorrana, que ja ho veiem als països veïns, on pateixen del mateix mal, però, és clar, ells són més grans i, per tant, tenen més on triar

i
Albert Roig
2 min

El període estival és, sens dubte, un dels més temuts pels periodistes al país. Encara recordo quan era l'editor i presentador dels informatius de cap de setmana de la tele, les paraules de la Pati Molné quan li plorava a l'espatlla (en sentit figurat, és clar) per la sequera informativa estiuenca. Amb el seu aplom, que tant em tranquil·litzava, em va dir que no patís que ella algun any s'havia vist obligada a obrir l'informatiu amb un castell de focs d'alguna de les festes majors, i no precisament de les grans.

Ja ho té això l'estiu periodístic: qualsevol declaració d'un polític és titular de portada; les entrevistes majoritàriament són trossejades per anar oferint-les en capítols al llarg de les setmanes de més canícula; l'esdeveniment més anecdòtic esdevé gran notícia i si es pot estirar amb reaccions i contrareaccions perquè duri tota la setmana, millor... ei, que quedi clar que no és una peculiaritat andorrana, que ja ho veiem als països veïns, on pateixen del mateix mal, però, és clar, ells són més grans i, per tant, tenen més on triar.

Probablement és la cara amarga i avorrida de la informació estiuenca, però també cal mirar el costat positiu, i és que els professionals de la comunicació aprofiten el temps que els dona la pau estiuenca per oferir-nos reportatges interessants sobre aspectes de la vida al país i la seva gent que res tenen a veure amb la polèmica sobreactuada, o ens avancen novetats de cara a la tardor, o ens informen amb més detall d'activitats culturals que de ben segur passarien desapercebudes en plena voràgine de temporada alta, informativament parlant.

Benvingut aquest ritme periodístic estiuenc, per molts anys als professionals que s'esforcen com petroliers de la informació a oferir-nos el millor d'ells mateixos i fer aflorar a les pàgines –de paper o digitals–, a la pantalla o al dial, la cara del país i la seva gent que passa més desapercebuda al llarg de l'any.

stats