Periodisme de confinament

PalmaSempre he pensat que la millor manera de fer periodisme era gastant la sola de les sabates: sortint de la redacció per trepitjar carrer, observar-ho tot i escoltar la gent. Encara ho pens i sempre que he pogut he intentat treballar així. Però ara, per responsabilitat, és el que hem d’evitar tant com sigui possible. Ara fem periodisme de confinament.

Tenim les eines per fer-ho. A l’ARA Balears aquests dies la gran majoria treballa des de casa seva. Avui mateix hem fet una reunió de redacció, per preparar el setmanari, en una videoconferència entre deu persones. I ha estat prou àgil. Tots tenim equips personals amb els programes necessaris per gestionar tant la publicació digital com la de paper. Estam en contacte continu per correu electrònic, telèfon i diferents plataformes de xat i missatgeria instantània, i fem servir els mateixos mecanismes per contactar amb les nostres fonts. També seguim rodes de premsa en streaming i feim les preguntes per WhatsApp.

Tot això és la nostra manera de col·laborar en la quarantena general a què estam tots sotmesos per evitar que el coronavirus col·lapsi el sistema sanitari. I de fer-ho sense deixar d’informar, perquè la nostra feina és un servei bàsic. Teletreballar no ens fa les coses més fàcils, ens les fa més difícils, perquè ens duu a evitar el carrer i també perquè les redaccions són espais imprescindibles per al periodisme. Són un lloc de trobada on comparam idees, les debatem, afinam titulars, intercanviam opinions i ens discutim; un espai sorollós que a vegades sembla caòtic però que ens permet fer millor la feina. Divendres alguns ens hi tornarem a trobar, encara ho necessitam per poder tancar la publicació en paper. Però serem pocs.

També sortim, tan poc sovint com podem, però en alguns casos no hi ha més remei. En periodisme no tot es pot fer per telèfon i internet i els informadors -sobretot els fotògrafs- hem d’anar als llocs on passen les coses per poder-les retratar. Vigilam de fer-ho tan poc com sigui imprescindible i procuram mantenir les distàncies amb tothom, prenem les precaucions necessàries perquè el risc sigui mínim.

Continuarem treballant així amb l’esperança de tornar aviat a trepitjar el carrer amb tranquil·litat, sense que estigui buit de gent i ple de por. Perquè enyoram gastar la sola de les sabates, sortir de la redacció per observar-ho tot i escoltar la gent; tant com enyoram les redaccions que bullen d’idees.