Perfecte

Uns amics, que van anar la setmana passada amb el seu fill al Festival pirinenc de literatures infantils i juvenils, Lo Llumener, ens expliquen un conte que els va provocar sentiments contradictoris i sobre el qual van estar una bona estona debatent. El conte a nosaltres tampoc no ens deixa indiferents. Es tracta d’’El nen perfecte’, d’Àlex González i Bernat Cormand. El nen perfecte –als ulls de la societat– és en Daniel, que sap fer-se el nus de la corbata i toca el piano. La mateixa societat, en canvi, de ben segur que censuraria el secret que guarda en Daniel. Un secret que no revelaré, però sí que us avanço que l’editorial afirma que el llibre és “de gran valor per a l’educació en igualtat, gènere o relació”.

L’aprenentatge no se circumscriu únicament a la infantesa. Els llibres, la música o les pel·lícules ens eduquen al llarg de la vida, i el conte ‘El nen perfecte’ s’adreça tant als infants com als pares i les mares que es veuen obligats a replantejar-se els propis valors. Ser diferent del que és acceptat àmpliament per la societat implica no ser perfecte? I encara més: aspirar a la perfecció -sigui el que sigui que entenem per perfecció- és un dels valors que cal transmetre als fills?

Ja fa temps que algunes de les produccions adreçades als més petits intenten trencar amb els estereotips de gènere i els cànons de bellesa. Diuen que Disney, finalment, presentarà una pel·lícula amb una heroïna que és lesbiana, després de totes les especulacions que hi va haver a l’entorn de l’Elsa de ‘Frozen’. Benvingudes siguin les històries, amb més o menys repercussió mediàtica, que contribueixin a normalitzar la diversitat sexual des de la infància. Educar en la diversitat és vital en un món perfectible que aspira a unes cotes majors de llibertat i equitat.