Pedro Sánchez sacsejà ahir el tauler convocant eleccions generals per al 28 d’abril, un mes abans de les municipals i autonòmiques. Aquesta era la data preferida pels barons del seu partit, que no volien que coincidissin totes les eleccions en un superdiumenge. La jugada de Sánchez, arriscada com totes les que ha protagonitzat, cerca reforçar-ne el lideratge en un context que considera que el pot afavorir. I quin és aquest context?
Doncs, per una banda, una dreta fragmentada i radicalitzada, amb Pablo Casado i Albert Rivera anant de bracet del tercer en discòrdia, Vox. Aquesta aliança, assajada a Andalusia, quedà consagrada en la foto de la manifestació per la unitat d’Espanya de la plaça Colón de Madrid. I per aquí Sánchez aspira a gratar vot centrista i a mobilitzar els seus votants amb el discurs de la por. A l’altra banda hi ha els pèrfids independentistes, que no han volgut donar suport a uns pressuposts socials perquè estan obsessionats amb el seu únic tema. Per aquí Sánchez aspira a insuflar força al PSC i contrarestar el discurs de la dreta, que l’acusa d’haver arribat a pactes inconfessables amb Torra.
Però en realitat l’oportunitat que ha vist Sánchez és la de legitimar-se com a president espanyol o com a líder del PSOE, a través del vot popular. És molt probable que el PSOE sigui la força més votada, cosa que li permetria mantenir-se com a líder de l’oposició fins i tot si hi ha un pacte per foragitar-lo. Igual que va fer amb les primàries, Sánchez pretén, proposant un plebiscit sobre la seva persona, desfer-se del control dels barons.
En tot cas, des del punt de vista de Catalunya, l’interès és saber què està disposat a fer Sánchez si guanya i està en condicions de governar quatre anys. Aquesta perspectiva temporal obriria un escenari nou, ja que deixaria de patir l’actual pressió de la dreta i podria posar en marxa un diàleg amb els independentistes amb més garanties d’èxit. Una derrota electoral de la dreta ajudaria a crear una clima més adequat per a la negociació. Falta, però, que hi hagi la valentia necessària a totes dues bandes de la taula.
Abans, però, Sánchez necessitarà mobilitzar tot el votant d’esquerres i que Podem no s’enfonsi, ja que no s’albira cap altra manera de frenar el tsunami autoritari que ja va escombrar Susana Díaz.
