Patrimoni de la humanitat: segell de qualitat

Divendres passat celebràvem el segon aniversari del reconeixement de les falles com a Patrimoni cultural immaterial. Del Madriu com a bé cultural, ja en fa més de tretze

El calendari és tossut i anualment ens recorda que tenim un compromís ferm amb el patrimoni d'aquest país. Cada 1 de juliol des del 2004 i cada 1 de desembre des del 2015, Andorra està d'enhorabona. Perquè cada any que passa, des d'en fa tretze i des d'en fa dos respectivament, dues manifestacions culturals celebren que van entrar a formar part del patrimoni de la humanitat, i amb elles el país va aconseguir un segell de qualitat excepcional: la vall del Madriu-Perafita-Claror, com a paisatge cultural, i la festa de les falles, com a bé cultural immaterial.

Més enllà de les dates commemoratives, que sempre són agraïdes de recordar ni que sigui amb un tuit oficial, cal que tothom assumeixi els reptes que suposa formar part del patrimoni de la humanitat com són la conservació, la protecció i la difusió del bé cultural. Els col·lectius implicats hi som, hi treballem, desenvolupem idees però, sense voler caure en la crítica fàcil, perquè tampoc seria del tot just per aquells tècnics que hi treballen, massa sovint fa la sensació que aquests béns fan nosa, que implica massa deures per a les cúpules d'unes institucions que generen un greuge comparatiu quan aboquen tants diners a la fastuositat i s'obliden del propi teixit cultural, part del qual és reconegut internacionalment per la Unesco.

Es tracta senzillament que els nostres governants posin al dia la seva agenda, que incorporin en les seves prioritats desenvolupar projectes aprofitant el ressò del reconeixement internacional d'aquests béns culturals, Madriu i falles, dos béns diferenciats però agermanats pels seus nexes en comú i, per tant, no exempts de projectes conjunts. No és impossible, és només qüestió de voluntat política.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF