Pas en fals de Felip VI

El rei Felip VI va fer divendres un pas que qüestiona clarament la neutralitat política que imposa el seu càrrec: va fer una trucada de suport al president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. El monarca s’alinea amb un poder judicial clarament decantat cap a la dreta més reaccionària en la seva batalla contra el govern del PSOE i Unides Podem. La sensació és que l’Estat, en les seves estructures més profundes, incloent-hi la Corona, estan en guerra contra un executiu democràticament elegit.

Recordem que l’origen de la polèmica és la decisió del govern espanyol de no autoritzar la visita del rei a Barcelona per assistir a l’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges. L’executiu valorà que no era recomanable a pocs dies de la sentència que pot inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. A més, les restriccions per la pandèmia treien rellevància a un acte que aquest pic era de petit format, i es va pensar que no era necessària la presència del monarca. És evident que el PSOE no va calcular que la decisió li provocaria un gran incendi polític, amb la dreta judicial i política posant el crit al cel. Per a la dreta, el govern ha humiliat el rei per fer gestos de complicitat als independentistes i aconseguir el seu suport als pressupostos. Així, l’acte va esdevenir una mena d’aquelarre monàrquic, atiat per Lesmes en el seu discurs, i coronat pel crit de “ ¡Viva el rey! ” del vocal ultraconservador José Antonio Ballestero, secundat pels assistents. La situació va ser tan incòmoda que, gràcies a un micro obert, es va sentir el que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, deixà anar a Lesmes en acabar l’acte: “S’ha passat tres muntanyes”. El Ministeri ha dit que el ministre no es reconeix en la veu gravada.

Però el que no podia preveure Pedro Sánchez és que Felip VI es prestaria a participar de l’operació trucant personalment a Lesmes per dir-li que li “hauria agradat ser a Barcelona”, deixant clar així que la decisió era de la Moncloa i no d’ell. És un gest de deslleialtat al govern, que sempre ha de donar el vistiplau a les accions de la Corona, perquè el monarca no pot actuar unilateralment. Pot ser una mostra més de les males relacions entre la Moncloa i la Casa del Rei, que provenen de la manera com es gestionà la marxa de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units.

A Madrid encara hi ha qui pensa que viu al segle XIX i es pot fer caure un govern amb conspiracions de saló. I Felip VI s’arrisca ara a perdre el suport d’un partit, el PSOE, que tradicionalment havia estat el principal puntal de la monarquia.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF