Amb l’aprovació de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, les Illes Balears han demostrat la voluntat pública de fer un gir cap a una sostenibilitat amb la qual, ara per ara, portam un notable retard. L’aposta per les energies renovables és un dels punts forts d’aquesta llei i no hi ha ningú que negui la importància i la urgència de disminuir la dependència energètica -a les Balears és superior al 95%- i posar fi a les emissions contaminants provinents, entre d’altres, d’una encara molt predominant utilització del carbó com a font d’energia. Si tenim en compte que es pretén aconseguir un 100% del consum amb energies netes el 2050, la solar és a les Illes la principal font a considerar.
Ara bé, segons els experts consultats per a l’elaboració del dossier que avui publicam amb l’objectiu de potenciar el debat sobre el consum del territori que pot suposar un augment més que notable de sol·licituds per a la instal·lació de parcs solars, s’hauria d’ocupar al voltant de l’1% del territori per donar servei a una demanda elèctrica que, cal recordar, s’ha incrementat quasi un 40% de l’any 2000 ençà. Com informam, el Govern tramita actualment permisos per a la instal·lació de parcs fotovoltaics que ocuparien fins a 295 hectàrees de sòl rústic i la tendència és clarament creixent. S’han agilitat molt els tràmits i s’ofereixen importants subvencions tant des de l’administració autonòmica com des de l’estatal. Aquest fet, sumat a una manca de zonificació energètica que dona grans facilitats per convertir els terrenys de menys de 4 hectàrees en una extensió de plaques solars, és aprofitat pels grans inversors per a l’ocupació del sòl rústic, molt més rendible econòmicament per a ells que no fer les instal·lacions a sostres industrials. És urgent que ens demanem pel cost territorial que pot tenir l’allau de demandes, especialment en unes illes de territori escàs.
Conscients que el sòl rústic del qual s’arrabassen els arbres per fer-hi instal·lacions extensives serà llarg de recuperar, conscients que els avenços tecnològics poden fer que en pocs anys no calgui aquest consum territorial per obtenir energia solar i deixin els parcs en l’obsolescència, cal demanar una planificació que tingui en compte energia i territori alhora. Cal una major coordinació entre el Govern, que té les competències energètiques, i els consells -que tenen les territorials-. I cal que es doni més suport a les instal·lacions en zones industrials i les ja desgastades -com són les autopistes o autovies- que no en un sòl rústic que podem trobar malmès si continua la tendència actual.
