OPINIÓ

Palma precària

A tocar la festa gran de la Ciutat de Palma, no puc estar-me d'escriure unes línies sobre la Palma laboralment precària. Per això faré dues coses: d'una banda, polemitzar amb la regidora de Turisme, Comerç i Treball, Joana Maria Adrover; i, d'altra banda, oferir als lectors i lectores algunes dades oficials sobre la magnitud de la temporalitat laboral a Palma que, incomprensiblement, no són, a parer meu, suficientment conegudes.

Comencem per això últim, les dades: En els últims 10 anys, del total de contractes registrats, tant en el conjunt de les Illes Balears com a Palma, més del 85% han estat temporals. Si comparam aquest percentatge de temporalitat del recentment finalitzat any 2017 amb el de 2012 –any de l'entrada en vigor de l'última reforma laboral–, observarem que el percentatge de Palma es manté en el 86%, mentre que el del conjunt insular descendeix dos punts (del 87% al 85%). Primera conclusió: el mercat laboral palmesà és una mica més temporal que el de les Illes Balears.

Però això no és el determinant per poder parlar d'una Palma precària. El quid de la qüestió està en el creixement impressionant de la temporalitat de curta i molt curta durada. Segons les dades proporcionades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), resulta que, en el període 2010-2017, en el qual s'han decretat les dues últimes reformes laborals, els contractes temporals de menys d'un mes de durada han crescut un 94% (dels 29.661 de 2010 als 57.552 de 2017). Sent això greu, cal afegir el més feridor: els contractes de fins a 15 dies de durada s'han més que duplicat (24.727 fa vuit anys, 51.688 el proppassat 2017). Per acabar d'arrodonir aquesta succinta radiografia de la temporalitat laboral palmesana de molt curta durada, diguem que el nombre dels contractes d'1 a 5 dies de durada s'ha disparat –gairebé s'ha triplicat– en passar de 17.690 el 2010 a 43.085 el 2017. Amb aquesta volatilitat en l'entrada i sortida del mercat laboral de Palma, no és estrany que el registre d'afiliacions a la Seguretat Social bati rècords de registres administratius, que res o poc tenen a veure amb la creació neta d'ocupacions.

I ara polemitzarem amb el discurs oficial de l'Ajuntament de Palma en matèria de situació laboral. Val a dir que el discurs de la citada regidora palmesana, responsable d'aquest àmbit, és, des de l'inici de legislatura, el mateix: Segons ella, mes rere mes creix l'ocupació i l'atur (el registrat) descendeix. És, sorprenentment, el mateix discurs sigui qui sigui qui ostenti la vara de comandament a Cort. Tant se val si és Mateo Isern, José Hila o Antoni Noguera. No hi ha cap matís. Zero referència a la temporalitat contractual que les dades abans exposades palesen. Zero reconeixement al fet que, en bona part, l'augment de l'ocupació a Palma és conseqüència del parany estadístic d'equiparar altes d'afiliacions a la Seguretat Social amb ocupacions creades, i que el descens de l'atur registrat s'ha d'associar a l'augment de "l'atur desanimat", i a l'augment de les "subocupacions". És a dir, a Palma la desocupació registrada descendeix, entre altres coses, perquè, en paraules de Yanis Varufakis, "molts treballs precaris i mal pagats es van crear per reemplaçar treballs millor pagats i a temps complet. El que és, en altres paraules, una catàstrofe per al treball assalariat ha estat celebrat com a recuperació econòmica. En realitat, la crisi s'està fent més profunda, més tòxica, més permanent".

Per tant, contràriament al manifestat per la regidora Joana Maria Adrover, en afirmar que "aquestes dades mostren una evolució molt positiva del mercat laboral a Ciutat, i demostren que Palma continua sent la locomotora de l'economia balear", seria més cert afirmar que aquestes dades mostren una evolució molt positiva de la precarietat del mercat laboral a Ciutat, i demostren que Palma va en la mateixa direcció que la locomotora de la temporalitat i la precarietat laboral de l'economia balear. No estaria de més una mica d'empatia amb el precariat palmesà!

Una Palma que, segons Exceltur, està entre les ciutats amb major pressió turística requereix una anàlisi del seu mercat laboral i del seu grau d'inserció (no és el mateix un mercat laboral inclusiu que un de dinàmic en la generació de pobresa laboral) bastant més complex que el que fa l'Ajuntament de Ciutat. Si el llenguatge és clau a l'hora d'analitzar la situació laboral de les Illes Balears, en el cas de Palma l'encara ho és més. Dit sense embuts: seria motiu de celebració que el creixement de l'ocupació a Palma es produís en un context de menor turistització, de derogació de les Reformes Laborals de 2010 i 2012, d'inexistència d'explotació laboral, i de pobresa laboral zero. Al cap i a la fi, la pregunta clau –mal governant és el que no es fa preguntes– si les coses van tan bé, per què s'ha de modificar el model productiu, i derogar la legislació laboral d'excepció instigada pels causants de la crisi-estafa?

Palma estimada no pot ser una Palma precària. Acab amb un "Visca Sant Sebastià!" perquè també és la festa del precariat palmesà.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF