SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Palma, covid i pobresa

Al començament de la pandèmia em vaig fer el propòsit de no escriure cap article comentant l'encert o el desencert de les mesures que prenen les autoritats per fer-hi front, perquè no tenc els coneixements necessaris per fer-ho i seria deshonest. Que molts tampoc en tenguin ni idea i, no obstant això, es passin el dia dient què han de fer i no han de fer els governants, i propagant rumors falsos i desinformacions, i que ho facin en qualitat de polítics o periodistes, és una altra qüestió. Que no ens ha d'animar a seguir el seu exemple, en tot cas.

Però hi ha hagut unes paraules del batle de Palma, José Hila, que obliguen a aturar-s'hi. “El virus no entén de rendes”, ha dit, parafrasejant el cèlebre “el virus no entén de territoris” del seu líder Pedro Sánchez. Hila afirma que el virus ignora les rendes per justificar la decisió de confinar determinades barriades i zones de la ciutat: no és perquè els ciutadans que hi viuen siguin pobres, ve a dir, sinó perquè la corba de contagis s'hi ha disparat.

El problema és que el virus sí que n'entén, de rendes, i tant. De fet, tradicionalment les malalties i les calamitats n'entenen molt, d'aquesta qüestió: de tota la vida, han pegat molt més fort als pobres que als rics, bàsicament perquè els pobres tenen molts menys recursos, i més magres, per defensar-se. Els pobres també solen tenir el mal costum d'acaramullar-se en habitatges mal construïts i encara més mal protegits, i sovint —no sempre— pateixen les conseqüències d'un nivell educatiu més baix. Sobretot d'uns anys cap aquí, que hi ha hagut dues grans reformes —una d'educativa i una altra de laboral— per assegurar que les coses siguin i continuïn sent així.

Abans de dir que el virus no entén de rendes, seria bo no oblidar que les Balears són una de les comunitats amb més població que es troba en risc d'exclusió social (això vol dir,  en risc de pobresa o directament dins la pobresa): 243.000 persones segons les dades de Càritas i la Fundació Fodessa. Això és tant com dir una cinquena part de la població, i s'ha de remarcar que la gran majoria d'aquesta població empobrida resideix a Palma. No necessàriament als barris tradicionalment considerats pobres, com Son Gotleu, la Soledat o el Camp Redó: la pobresa també tendeix a fer taca d'oli i a infiltrar-se en les zones que les estadístiques i els tòpics referencien com a benestants. En qualsevol cas, un altre informe recent (de l'INE, Institut Nacional d'Estadística) reflectia la forta desigualtat pel que fa a la renda mitjana dels barris rics de Palma, enfront de la dels pobres.

No acaba aquí. Segons dades de l'Agència Tributària, tres de cada deu treballadors de les Balears cobren salaris que no superen els 736 euros al mes. A continuació ve la franja més nombrosa, la dels que com a molt arriben a duplicar aquesta xifra, sense arribar als 1.500 euros. En total, més de la meitat de la població activa de les Balears fa feina per menys de 1.500 euros al mes. A això s’hi ha d’afegir la famosa estacionalitat del sector serveis, on s’ocupa també la majoria de la població, que vol dir que molts d’aquests treballadors passaran dos o tres mesos a l’atur. I encara una bretxa salarial per la qual, a les Balears, les dones cobren de mitjana 3.358 euros menys a l’any que els homes. Són dades del passat mes de desembre, o sigui que ara s'han de multiplicar per l'impacte que hi ha tengut i hi tendrà la crisi econòmica generada per la pandèmia, que a pesar de l'optimisme del batle Hila, sí que pareix que té alguna cosa a veure amb les rendes. A Palma, concretament, és oportú preocupar-se perquè la crisi econòmica i social no pugui degenerar en problemes de fractura social i delinqüència.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF