OPINIÓ

Palma, Palma, Palma

La potencialitat de Palma com a espai habitable sembla indiscutible. Una clara capitalitat, unes dimensions abastables, la petjada tangible de la història, la ubicació envejable en una zona especialment amable de la Mediterrània, unes considerables connexions amb Europa, el pòsit rural encara desxifrable, la suau transició entre la marina i la Serra, la ferma vocació cosmopolita i multicultural...

I, tanmateix, un s’hi sent una mica perdut i esclafat i comença a sentir la incomoditat dels espais que han perdut el sentit de l’ordre i la mesura, i que han abandonat la racionalitat i la senzillesa.

El desànim és infinit si s’intenta reconstruir què queda, en la ciutat actual, del tul aquarel·lat d’Erwin Hubert, del pinzell roent d’Antoni Gelabert o de les proses de costums de Gabriel Maura.

Alguns indrets han patit especialment la devastació de l’excés i la banalitat. És el cas de Can Valero, una de les portes de la Serra, per citar només un dels infinits polígons comercials de la ciutat, aquests espais que s’escapen amb tanta facilitat d’Apol·lo sense avançar ni una passa cap a Dionís.

O de la zona de Cala Major, indescriptible laboratori de maduració turística, on conviuen incomprensiblement els apartaments Pullman i Impala amb els llegats de l’arquitecte Bennàssar, el pobre Saridakis o el gran Miró. 

Però no fa falta sortir a l’extraradi de la ciutat per constatar la magnitud de la tragèdia. Tampoc el centre s’ha escapat de la deriva i la mateixa plaça d’Espanya s’ha vist greument afectada per l’erràtica biografia de l’urbanisme palmesà. L’antic espai exquisidament vuitcentista que transitaren ordenadament generacions de palmesans és ara una espècie de  loft pretensiós i desgavellat, on els diferents estadants han anat deixant els seus trastos. Un autèntic antifengshui urbà de primera magnitud, que desconcertaria fins i tot el rei En Jaume si provàs de tornar-hi a entrar.

És en aquest context d’estesa devastació que cobra sentit l’expressió de ‘zona zero’, que han utilitzat les associacions que s’han manifestat en contra del projecte d’aparcament a les extintes galeries comercials de la plaça Major. Realment pot ser un moment d’inflexió i, com diuen al seu comunicat, podria significar el punt de partida per revertir el model de ciutat.

Les galeries han estat durant dècades un dels espais més incomprensibles de Palma: innecessàries en unes latituds de clima tan benèvol; incompatibles amb la lluminosa vocació mediterrània de la ciutat i amb la seva inveterada preferència per les terrasses, les rambles i els passeigs; radicalment desconnectades del món exterior i del dia a dia del carrer; sotmeses a un llarg procés de decadència i degradació que els va anar conferint un cert aire de taxidèrmia en vida... 

És ben sabut que no convé jutjar el passat amb ulls contemporanis, però resulta inexplicable la decisió del seu moment de buidar la plaça Major fins a l’altura de la Rambla, amb aquesta dèria tan de la Mallorca de l’època de considerar balder tot el que no era estrictament comercialitzable. Com aquells altres lletruts que es berenaren sencer el puig d’en Claret, a les pedreres de Galdent, per construir el Club Nàutic de s’Estanyol, i tan llests que es devien trobar. Jesús, una muntanya més o menys...

Com que només feia 50 anys que se sabia, l’extinció de la concessió administrativa de la plaça Major ha agafat per sorpresa els responsables municipals, que no semblen conscients de la gran oportunitat que representa per a la ciutat, i insisteixen en un model definitivament periclitat i desterrat de la moderna concepció urbanística. 

L’aparcament que hi volen fer es desqualifica amb l’únic argument que l’avala: es pot fer, diuen. Això vol dir ràpid i barat. Clar, quin altre criteri hauríem de tenir en compte a l’hora de pensar la ciutat?

El realisme és un criteri importantíssim de la pràctica política –que també hauríem de practicar els ciutadans i les entitats, per cert–, però proposar una actuació tan rellevant i  irreversible per a la ciutat com aquesta simplement perquè 1, ho podem pagar, i 2, farem via, sembla la innocentada estantissa d’un redactor poc enginyós.

La prescriptiva modificació del PGOU –fins i tot en el cas que es vulgui fer un aparcament– dona una mica de marge, perquè aquestes coses sempre van per llarg. Segur que som capaços entre tots de pensar qualque solució més lluïda, especialment alguna que connecti els recursos existents –4.000 m2 al centre de Palma– amb les necessitats reals de la ciutat, pendents de resoldre i per a les quals mai trobam temps ni doblers. Perquè, francament, qualcú pensa realment que a Palma fan falta més cotxes, més botigues i més bars?

Som molts els que estimam Palma. No sembla tan difícil que, a més, qualque dia ens torni a agradar.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF