País de bicicletes?

Hi ha hagut una voluntat de potenciar el ciclisme de carretera amb determinades actuacions

Penso que dimecres, veient les imatges de l’etapa andorrana de la Vuelta ’15, més a la televisió que no pas en directe perquè les càmeres sempre et donen una perspectiva més àmplia, molts de nosaltres ens vam sentir orgullosos d’un país (d’acollida en el meu cas, com és d’acollida per a Joaquim ‘Purito’ Rodríguez) que és capaç d’oferir un recorregut de 138 quilòmetres, amb més de 5.000 metres de desnivell acumulat, exigent esportivament parlant i preciós pel que fa al paisatge.

Les muntanyes ens han vingut donades, d’acord, però recordem que no fa tant que els ports de Beixalís o de la Gallina no estaven acabats d’asfaltar. És a dir, que també hi ha hagut una voluntat de potenciar el ciclisme de carretera amb determinades actuacions –fins i tot els anys de pressupostos prorrogats, i gràcies a un ministre aficionat a aquest esport que va saber enginyar-se-les sense massa diners, es van senyalitzar els ports pensant precisament en els ciclistes, amb indicacions de distància i desnivell.

Mentrestant, la Massana acull els mundials de BTT i Trial de la UCI (Unió Ciclista Internacional), just després d’haver estat l’escenari del Campionat del Món UCI de Mountain Bike, en categoria màster. En definitiva, bicicletes per a tots els gustos... sempre que parlem d’esport.

Però l’assignatura pendent encara avui és potenciar la bicicleta com a mitjà de transport. Quan es va acabar el període de prova del servei de lloguer de bicicletes elèctriques, Pedaland, i tot i el desmantellament dels punts d’estacionament de les bicis, semblava que aquesta opció per moure’s pel centre d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany tard o d’hora s’acabaria implementant de manera definitiva. I de fet em nego a tirar la tovallola.

Amb tot, més enllà de les bicis elèctriques, ens podríem plantejar altres tipus d’actuacions: una xarxa de carrils bici més completa i segura que l’actual, la creació de zones de prioritat invertida on el primer siguin els vianants, després les bicicletes i finalment els vehicles de motor, etcètera. Tot plegat per promoure un mitjà de transport sostenible i perquè, en un país que s’està convertint en el paradís del ciclisme esportiu, les bicicletes estiguin presents també al carrer.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF