OPINIÓ

Pagant, sant Pere canta

El circuit professional de jugadores de golf femení Ladie European Tour va anunciar com a “esdeveniment històric” la seva participació en el torneig de golf femení professional que es farà a l’Aràbia Saudita el març del 2020, el seu preu; dic preu i no premi: ascendeix a un milió de dòlars. Les paraules d’Alexandra Armas, la directora executiva del LET, varen ser les següents: "Estic increïblement emocionada per aquest anunci i és un honor per al tour formar part de la història en portar el primer esdeveniment professional de golf femení a l’Aràbia Saudita". En la mateixa línia d'entusiasme, el president de la federació saudita de golf va declarar: "Estem encantats de crear història amb el nostre primer torneig professional femení. Espero que inspiri moltes dones a participar en un gran joc com el golf i que desperti el seu interès per aquest meravellós esport ".

Em pregunto: a quina història fan referència? Aquí l'única flagrant evidència és que es tracta d'un premi bastant sucós, un dels majors, segons la premsa saudita. El torneig serà transmès a 55 països i el seguiran 350 milions d'espectadors, que gaudiran de la competició de 108 jugadores, totes elles “dones lliures i grans professionals”. La premsa local, a més, posa l'accent que l'esdeveniment s’emmarca en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per a l’any 2030. Vull creure que es refereixen a l’ODS 5. “Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes”, ho desitjo de cor encara que crec que serà una tasca àrdua per a un país que ocupa el rang 141 d'un total de 145, segons l'informe global de bretxa de gènere 2018.

Cal recordar que l'Aràbia Saudita és l'últim país del món a atorgar a les dones el dret a conduir, aquest fet és de la història recent que es remunta al juny del 2018. Malgrat això, encara continuen preses algunes activistes que s'havien manifestat per obtenir aquest dret, com la jove Loujain al-Hathloul, presa per no se sap quin delicte a més de l'acusació de conspirar amb organitzacions estrangeres contra el règim.
Mentre penso en l'esdeveniment històric i la bossa de premis d'un milió de dòlars, em ve a la ment un acte de rebel·lia d'algunes dones saudites, que consisteix a sortir al carrer sense l’abaia (roba per a dones que cobreix tot el cos) i unes altres que la portaven a l'inrevés, mostrant d'aquesta manera el seu rebuig a aquesta indumentària. Enmig d'aquesta silenciosa revolució, el país des de final de setembre permet l'entrada als turistes, no solament a homes sinó també a dones, encara que no estiguin acompanyades, encara que és necessari assenyalar que han de tenir més de 25 anys i hauran de vestir-se de manera "adequada i modesta".

Mentrestant torno a pensar en el torneig de golf femení, l'elecció del mes no ha de ser per casualitat. El mes de març en tots els racons del planeta està molt lligat al Dia internacional dels drets de la dona, en la pàgina oficial dels organitzadors figuren els noms de les jugadores i cap és nativa del país amfitrió, encara que sigui per complir amb l’ODS 5. A més de la competició de golf femení, el país acollirà més esdeveniments com el futbol espanyol, el futbol italià, la 42 edició del ral·li Dakar el gener del 2020. Molt interesant el fet que els organitzadors varen assenyalar que el govern saudita els va garantir que les legislacions del país no afectarien el curs de la carrera. Un veritable alleujament saber que mentre uns participen en un ral·li la seva seguretat la garanteix l'estat amfitrió mentre al mateix temps castiga feroçment els infractors que poden ser homosexuals, dones que reivindiquen els seus drets, algun nen que pot participar en protestes en contra del govern o un periodista que acudeix al consolat per a unes gestions administratives i s'esfuma per art de màgia.... Gran alleujament ha de sentir un quan l'estat l'acull sota la seva protecció i el protegeix de les seves pròpies lleis.

Al cap i a la fi, l’Aràbia Saudita és lliure de comprar tots els capritxos que li plaguin i que els posi les sumes sucoses que consideri, el mercat és qüestió d'oferta i demanda. Però, és necessari que l'esport entri en la subhasta de valors i aclamar que s'està fent història? Més honest és dir que l'esport és una gran empresa que vetla pels seus ingressos i no per crear història. Penso en Peter Norman, atleta solitari, que sí que va fer història en els Jocs Olímpics del 1968, i no perdo la fe...

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF