OPINIÓ
Opinió 30/07/2017

Pàdel per a tothom

2 min

"És un esport de fatxendes ('pijos') i marietes", "Ah! Allò a què jugaven en Matas i n’Aznar? Uf!". Aquestes eren algunes de les reaccions que podíem sentir fa uns quants anys, quan el pàdel començava a estar de moda. Tothom que volia ser o aparentar havia de jugar a pàdel... Ara, per sort, la percepció ha canviat moltíssim, i podem constatar que el pàdel és un esport que ha arrelat i s’ha normalitzat.

Encara que ho pugui semblar, la nostra intenció no és escriure cap article publicitari exalçant les bondats d’aquesta disciplina, sinó que simplement volem constatar un fet que per als mitjans de masses és gairebé inexistent. El pàdel és un esport, un joc, que de cada dia té més practicants, encara que hi porti associada l’ombra de ser un tennis com de mel i sucre i que hi juguen els qui no tenen la forma o destresa física per dedicar esforços a res més "exigent". Fixau-vos si té una popularitat ben recent que no tenim una denominació específica per a un jugador de pàdel: no és padelista ni padelaire ni res semblant; simplement, jugador de pàdel. Parlar únicament de persones que practiquen pàdel amb llicència oficial seria fer-ne una informació molt esbiaixada, perquè la gran majoria no estan federades. A les Balears, n’hi ha 41 clubs oficials, 27 dels quals són a Mallorca, 8 a Menorca i 6 a Eivissa. En total, enguany sumen 2.056 llicències, 440 més que l’any passat, és a dir, hi ha hagut un increment de més d’un 27% d’un any a l’altre. La gran majoria dels jugadors de pàdel no tenen llicència i, per tant, són mals de quantificar, com passa també amb els clubs especialitzats que no estan inscrits a la federació. Des que un empresari mexicà, Enrique Corcuera, el va crear l’any 1969 a Acapulco, aquest joc ha anat guanyant popularitat. Sense anar més enfora, a Mallorca, i sobretot a Palma i voltants, els darrers deu anys hem vist proliferar instal·lacions dedicades gairebé exclusivament a la pràctica del pàdel. Alguns d’aquests clubs, els més antics, s’han reciclat i modernitzat per afegir-ne pistes en detriment d’altres esports més tradicionals, com el tennis o el futbol sala, fins i tot cobrint-les per assegurar-se la demanda durant tot l’any. L’oferta és tan diversa que fins i tot hi ha clubs que ofereixen campus i cursos d’estiu per als infants, amb piscina inclosa. Un dels grans atractius del pàdel és que no té edat. Amb una forma física mitjana, el pot practicar tothom, perquè, entre altres coses, podríem dir que no és un esport de risc. És habitual veure jugar-hi persones jubilades que no competiran en cap torneig ni per cap títol, però que han trobat una sortida al temps lliure i que, de passada, "roben" hores al sofà. Molts dels assidus a la pala no saben qui n’és el campió o la campiona del món o d'Europa, detall impensable en altres esports d’elit, però que no representa cap handicap per anar a suar una hora i mitja fent passar una pilota semblant a la de tennis per damunt una xarxa i que, a més –posem-ho encara més fàcil–, pot rebotar a la paret. En qualsevol cas, un esport molt divertit i amb un component socialitzador afegit molt important.

stats