Pablo Iglesias s'acull al 'dret Miranda' amb ERC

Tot el que digui sobre la negociació pot ser utilitzat en contra seva

El vicepresident in pectore del que aspira a ser el futur govern de coalició, Pablo Iglesias, segueix al minut les negociacions entre el PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per obtenir la "facilitació" de la investidura de Pedro Sánchez. Però sense badar boca. Així ho han pactat Sánchez i Iglesias, encara que si en algun moment fos imprescindible podria fer una gestió tan delicada com discreta. 

El líder d'Unides Podem, per tant, s'acull de fet a la negociació amb ERC a la cèlebre norma o advertència Miranda. 

¿I això què és? És la famosa comunicació que els agents de la policia dels Estats Units estan obligats a aplicar a una persona quan l'arresten. Són els drets del detingut.

La frase és: "Té dret a guardar silenci. Qualsevol cosa que digui pot i serà utilitzada en contra seva en un tribunal de justícia..."

Es diu Miranda perquè el Tribunal Suprem dels EUA va introduir el dret quan va resoldre el cas Miranda vs. Arizona, el 1966. L'acusat, Ernesto Arturo Miranda, detingut per segrest i violació, va confessar els seus delictes sense haver estat advertit del seu dret constitucional a guardar silenci i a tenir un advocat present. La seva confessió va ser l'única prova i amb aquella va ser condemnat. El Suprem, doncs, va revocar la sentència. 

La conducta de Pablo Iglesias és lògica. Qualsevol cosa que digui sobre la negociació amb ERC serà utilitzada en contra seva i contra el possible pacte amb ERC al tribunal de l'opinió pública, sense que importi realment l'abast o el contingut. 

Per això, la divisió de la feina entre ell i Pedro Sánchez en relació a la matèria explosiva que revesteixen els contactes amb ERC és prudent. 

ERC ja va celebrar la primera part del seu 28è congrés al setembre amb la reelecció d'Oriol Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general. El 21 de desembre està prevista la celebració del plenari, on s'establirà l'orientació política i pragmàtica. 

ERC ha de col·locar la investidura al trencaclosques del que podríem anomenar la seva particular batalla de Waterloo amb les tropes de Carles Puigdemont per l'hegemonia de l'independentisme amb les eleccions autonòmiques pròximes a l'espiell. El partit té tota la disposició a facilitar la investidura, però necessita l'ajuda de Pedro Sánchez, perquè sap que Puigdemont li retornarà les 155 monedes de plata que va llançar-li Gabriel Rufián el matí del 26 d'octubre del 2017 quan l'aleshores president volia convocar eleccions autonòmiques i no declarar la independència. 

I aquesta ajuda de Sánchez seria la proposta, embolicada de manera elegant, d'instal·lar una taula de negociació on es pugui parlar de tot el que ERC i l'independentisme entenen que és el conflicte català. 

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF