TRIBUNA OBERTA

El PP du les sabates girades de peu

Els del PP demanen que es doni "compliment efectiu als drets de llibertat d'ensenyament i de model educatiu, com també a la lliure elecció de la llengua cooficial que desitgin els pares com a llengua vehicular dels seus fills". Sap greu que els representants de la ciutadania, en comptes de parlar clar i dir la veritat, estiguin desinformats, utilitzin arguments falsos i ajudin a difondre la confusió entre la població.

No existeix el dret de llibertat d'ensenyament i de model educatiu... aquest dret es treballa en comunitat, acords i consensos. El que existeix és el dret fonamental, reconegut a la Constitució espanyola (1978), a la "participació efectiva" per definir aquest model educatiu. D'aquí l'existència dels consells escolars de centre, de municipi, d'illa, de comunitat autònoma i de l'Estat. Sí que existeix el dret a poder triar la llengua del primer ensenyament la primera vegada que es demana plaça a un centre per a l'etapa 3-6 o, excepcionalment, a 1r i 2n de Primària si els infants abans mai no han estat escolaritzats. Els pares i mares no poden triar la llengua vehicular de TOT l'ensenyament, ni en castellà, ni tampoc en català. I com recordaran els del PP i companyia, la majoria de pares i mares -com va passar en la legislatura Bauzá- triaren, en un 90%, l'ensenyament en català tant als centres públics com als privats concertats.

Els projectes lingüístics de centre (PLC) ja són públics. Estan inclosos dins els projectes educatius de centre (PEC), que estan penjats a les pàgines web de cada escola i institut. Els pares i mares, si ho volen, poden triar una llengua diferent de la que figura al PLC com regula l'ordre del 2004, però saben que això podria comportar tenir els seus infants separats dels altres i dificultar-ne la inclusió als cursos següents. Els pares i mares no són beneits i volen el millor per als seus fills i les seves filles, i defensen els drets dels infants a conviure a l'escola, a tenir les mateixes experiències i a enriquir-se amb les aportacions dels altres infants. I és important recordar que la Llei de Normalització Lingüística no permet separar els alumnes per centres per raó de llengua i que el Decret de Mínims no permet separar-los per aula.

Si vostès estimassin de veres la llengua que es parla a Mallorca, la valorarien com el tresor i la riquesa que és, fomentarien el sentiment d'autoestima i de respecte per la llengua i cultura de les Illes i per les altres cultures presents a la nostra societat, treballarien perquè la població entengués el benefici de conservar-la, aprendre-la i usar-la, veurien que la llengua del territori és l'eina imprescindible per treballar la cohesió social i farien veure, a la població, que estimar i usar la llengua del País ens obre portes i ens facilita aprendre les altres llengües del món.

El PP reincideix contra el català a l'escola

A les Illes Balears no existeix una normativa que obligui els centres a fer immersió lingüística. No ha existit mai. Només existeix el Decret de Mínims (fet el 1997 pel Govern del PP), que regula que l'ensenyament s'ha de fer com a mínim el 50% en català i permet, per estricte consens de tota la comunitat educativa de cada centre, fer un tant per cent més alt en català per aconseguir que l'alumnat que no hi té contacte fora de l'escola el pugui aprendre i acabi l'escolarització obligatòria sabent les dues llengües oficials. I també existeix la LOMQE i el Decret de llengües estrangeres (fet el 2016 pel Govern del PSIB-MÉS), que ja permet “la presència de les llengües estrangeres des de les primeres etapes de l'educació”. Totes les avaluacions i els estudis fets per valorar l'aprenentatge del català i el castellà dels nostres estudiants indiquen que per complir l'objectiu de saber les dues llengües no podem baixar del 50% en català i que el més òptim és que els percentatges en català siguin més alts per compensar les desigualtats lingüístiques que hi ha al carrer, a les administracions, als mitjans de comunicació, al lleure, etc.

Senyors i senyores del PP, el bilingüisme natural del qual vostès parlen només ens du a la substitució del català pel castellà, que deu ser el que vostès persegueixen: que el mallorquí, el menorquí, el formenterenc i l'eivissenc només siguin parlars per usar dins ca nostra i que no entenguem que formen part d'una llengua romànica com el francès, l'occità, el portuguès, l'italià o el castellà... i que és la mateixa llengua que es parla al Principat de Catalunya, al País Valencià, l'Alguer, Andorra, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord... amb la riquesa de totes les varietats dialectals pròpies de cada part del territori. Ah, i no ens parlin de "polítiques nacionalistes i partidistes", que tots sabem que el nacionalisme espanyol és el més excloent, radical i invasiu de tot l’estat espanyol.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF