He de reconèixer que la política d’aquest arxipèlag mai deixa de sorprendre’m. Quan hom podria haver pensat que la prohibició de cap tipus de ‘cara a cara’ entre els candidats a presidir el PP balear ens havia de regalar una campanya avorrida tan sols adobada amb visites continuades a la Fundació Jaume III i al Círculo Balear, ha arribat aquest gir de guió sublim de la filtració de la condemna pretèrita de l’aspirant Company i ens ha despertat a tots d’una bescollada. La política de claveguera #MadeInAmerica ha aterrat a les Illes i esperem que per quedar-hi, encara que només sigui per animar els articles d’opinió i els informatius.
D’entrada, i segons he pogut llegir en la crònica que Jaume Vinyas ha fet en aquest diari, l’aspirant Company ha deixat caure quina podria ser la font de la filtració: l’aspirant Bauzá, l’home a qui ell va comunicar aquesta taca antiga del seu expedient. Per tant, la sentència era una nova que els #Homenots del PP (escrit en majúscula en homenatge a Josep Pla) coneixien d’antuvi i varen passar-la per alt a l’hora de nomenar-lo conseller. Però per què compareix justament aquesta setmana? Tants de nervis hi ha per guanyar unes primàries? Ja que ens hem posat literaris, l’aspirant Company, tot citant Manuel de Pedrolo sense ser-ne conscient, ha parlat de ‘joc brut’ i que ell no feia comptes caure-hi. Una llàstima. Per una vegada que la cosa s’animava, el seny mallorquí s’ha imposat a la rauxa forana i tot d’una han volgut apaivagar aquest foc.
L’admirat Guillem Frontera va batejar aquestes illes com una ‘Sicília sense morts’ i tenia raó. Però en menys de 24 hores aquest oasi de calma ha mudat en un capítol de la sèrie 'Scandal', amb filtracions, secrets i amistats trencades. Només queda escatir qui és l’Olivia Pope a la balear que ho ha orquestrat tot des de l’ombra. Per si algú no sospitava d’ella, Aina Maria Aguiló, l’alter ego de moment del candidat Bauzá, ja s’ha encarregat de penjar un fotomuntatge de Gandhi que deu haver vist quan sortia de la seva classe de ioga. La política d’ara, aimats lectors, es viu a cop de piulada.
I hem d’anar alerta amb els enemics o els cadàvers que deixam arran de carretera. Aquests dies també s’ha filtrat el segon capítol de les memòries eroticofestives del rei emèrit, i una mallorquina, la decoradora d’interiors Marta Gayà, s’hi ha vist esquitada. Els cronistes àulics conten que tot això és fruit d’una venjança per uns favors no pagats per part de Joan Carles I. Amb arguments d’aquesta categoria, qui podria enyorar 'Les amistats perilloses'? Canviam de segle, canviam de palau, però l’ambició i la coentor de baixos és inherent a totes les èpoques. Tant com li agraden les vedets i Mallorca al rei emèrit, només esper que el proper capítol no estigui dedicat a la meva gran amiga Vivian Caoba. Torres més altes han caigut. Però tranquils, l’he consultada, per si podia avançar-vos jo l’exclusiva, i m’ha dit que ella mai hauria fet això a la reina Sofia.
I per acabar, de vegades pens que les coses conflueixen només perquè algú, en aquest cas jo mateix, pugui associar-les a la contra dels dissabtes d’aquest diari. Si no, com s’explica que la mateixa setmana que s’ha presentat en societat el retrat del pitjor ministre de Cultura en dècades –amb un cost de 20.000 euros pagats trinco-trinco per tots nosaltres– hàgim sabut que la cara de Da Vinci que tots hem donat per bona en realitat no era la seva? Algú entén res? Quin univers cruel permet tenir fidelment retratat Ignacio Wert i ens deixa sense saber quina cara feia Leonardo? Per favor, aturau la sínia, que jo vull davallar-ne.
