Olives per llepar-se els dits

Hi ha qui se les menja punxant-les amb una forquilla o un escuradents. La meva recomanació és que per gaudir d’una bona oliva amb tots els sentits no us talleu i feu anar els dits

Diuen que fan somiar. Que creen addicció. Que menjar-ne massa és de gormands. Fals tot plegat. Una bona tapa d’olives és un dels aliments més saludables que ens dona la terra. Els beneficis per a la salut són nombrosos: contenen omega 3, vitamines A i C, ferro, sodi i diversos elements naturals que ajuden a regular el colesterol. Un aliment complet i sens dubte saborós.  

 D’olives n’hi ha tantes varietats i maneres de preparar-les que cada dia de l’any en podríem tastar unes de diferents. En aquest article us proposo les que més m’agraden i que no haurien de faltar mai en un bon aperitiu o àpat.

1.- 'Gordal': és una de les varietats més conegudes i saboroses. Ideals per a l’aperitiu o per acompanyar una amanida. Èxit garantit gràcies a la seva mida i el seu sabor intens. Preparades amb sal i pebrot dolç o picant no et podràs estar de tastar-ne una darrere l’altra.

2.- 'Cacerenya': de color verd clar, tirant a groc, desprèn una brillantor de la qual poques varietats d’oliva en poden presumir. Sabor suau i poc amarg, de vegades un pèl picant però amb mesura. Excel·lent per acompanyar qualsevol aperitiu.

3.- 'Manzanilla': és segurament la varietat d’oliva més popular a taula. El seu color verd enamora. Es pot preparar de múltiples maneres. A mi m’agraden amb sabor natural. Durant una setmana cal canviar-los l’aigua tres cops al dia. Al vuitè dia afegim aigua neta, sal i algunes herbes aromàtiques. Als sis mesos estan delicioses.

4.- Negra morta: passades pel fred o congelades durant un parell de dies, les olives negres mortes presenten un aspecte arrugat, poc atractiu, però són boníssimes. Se solen preparar després d’assecar-les uns dies al sol. Un cop deshidratades s’hi afegeix una mica d’aigua, sal en abundància, pell de llimona o taronja, una mica de timó, oli i unes gotes de vinagre. Per llepar-se els dits.

5.- Arbequina: inconfusibles per la seva petita mida i color verd marronós. És segurament una de les olives més fines que existeixen, tot i que si no estan ben amanides poden amarguejar. Preparades amb una mescla d’aigua, sal i herbes com el timó són ideals per picar alguna cosa mentre fem temps per dinar.

6.- 'Verdial': de color verd intens -d’aquí ve el seu nom-, es tracta d’una oliva molt aromàtica, dolça, amb un pèl d’amargor i regust lleugerament picant. Són delicioses amanides amb sal, alls i un grapat d’herbes aromàtiques. 

7.- Farcida d’anxova: és possiblement la més popular en qualsevol aperitiu, amanida o ensalada. Són fàcils de menjar perquè en comptes d’os porten pasta d’anxova. Si estan a una temperatura fresca, al punt de sal i de textura cruixent ens costarà tastar-ne només una.

Una última consideració. Hi ha qui se les menja punxant-les amb una forquilla o un escuradents. La meva recomanació és que per gaudir d’una bona oliva amb tots els sentits no us talleu i feu anar els dits. Si portem les mans ben netes, llepar-se’ls a continuació forma part d’un ritual indispensable per als més gormands.  

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF