Nous polítics

Si Toni Martí decideix finalment avançar les eleccions serà una bona notícia. Una bona notícia vista en clau de país, és clar. Hi ha un visible desgast d'aquest Govern, sense que aquesta afirmació tingui connotacions negatives sinó senzillament evidències, i molt probablement una percepció d'esgotament i manca d'idees en àrees clau després de vuit anys (nou si les convoca l'any vinent) del projecte Martí. Al marge de balanços, però, que ja es faran o els faran en el seu moment, i al marge també dels tacticismes polítics (que van des de l'intent de desestabilitzar encara més el principal partit de l'oposició fins a l'exploració d'una candidatura transversal on tot hi càpiga -un poti-poti-), les properes eleccions poden servir per rellevar de la primera línia política lideratges i actors que fa massa anys que s'hi estan, tota una generació que va ser part activa en els períodes pre i post constituent, que de ben segur han aportat al país tant com bonament han sabut o han pogut, però que ara ja els hi toca passar el relleu.

El relat polític andorrà s'ha construït excessivament a l'ombra d'hiperlideratges. Si m'ho permet el cap de Govern, li manllevo les seves paraules del darrer Debat d'Orientació Política en les quals deia: "Ja fa anys que fem política, senyors..." i deixava anar noms que després de 24 anys (alguns més) encara estan en actiu. És evident que el relleu dels polítics s'ha de produir, encara que només sigui per higiene política, perquè si això no passa, aquest país trigarà molt a avançar en determinades matèries davant l'evidència que de fa temps nous contextos socials ens exigeixen superar reptes només a l'abast de generacions amb una altra mentalitat.