Nou curs, vells propòsits

L’interès comú hauria de portar a accions per acabar amb les desigualtats en el si de la societat

No cal tenir fills que vagin a l’escola o a la universitat per patir alguns dels efectes estressants de l’inici d’un nou curs. Després de Meritxell tornem a encallar-nos en el trànsit intens que hi ha pels volts de les nou del matí i, sobretot, ens vestim tots plegats d’un aire atrafegat, com si no tinguéssim ni un minut per perdre en aquelles petites distraccions que han estat les delícies de l’estiu. Obligacions i rutines, algunes d’elles autoimposades, que ens omplen l’agenda com a mínim fins al cap de setmana.

Després de Meritxell comença, a més del curs escolar, el curs polític. Un curs que, aquesta vegada, viurà unes eleccions. Ara bé, mentre aquestes eleccions no arriben, l’activitat parlamentària i institucional reprèn la normalitat.

Aquesta setmana mateix va venir al Consell General la filòsofa Victòria Camps per parlar dels reptes de la democràcia. Reptes que són actuals i, alhora, tan vells com la pròpia política. Em quedo amb la reivindicació que va fer de l’interès comú, entès no com la suma de les voluntats individuals, ja que això seria més aviat un ‘egoisme comú’, sinó com l’objectiu de millora de les condicions dels més desafavorits. L’interès comú, doncs, hauria de portar a accions per acabar, d’una vegada per totes, amb les desigualtats en el si de la societat.

Mentre hi ha algunes accions que sí que van en aquest sentit i n’hi ha d’altres que hauran de figurar necessàriament als futurs programes electorals, ens deixem emportar per la voràgine del mes de setembre. I així, segurament, fins al proper estiu. Bon inici de curs a tothom i, per damunt de tot, no desistiu dels vells propòsits.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF