Només havien hivernat

Segueixo sense entendre aquesta mentalitat de fer les coses a cop de talonari i deixar de banda les tradicions d'aquí o només introduir-les com a pinzellada folklòrica, perquè no sigui dit. És a dir, funcionem al revés del que fan arreu que no és altra cosa que posar en valor les tradicions pròpies i, si cal, donar el toc de color amb algun producte importat.

Ho han fet una edició rere altra amb el Cirque du Soleil, fins al ridícul del darrer estiu, no per l'espectacle que, com sempre, no va defraudar i ens va deixar meravellats amb les seves acrobàcies mundialment famoses, sinó perquè en la representació es va voler fer encabir amb calçador les llegendes d'Andorra com a temàtica sobre la qual giraven els diferents exercicis dels equilibristes. Ja vaig escriure en el seu dia que, sent generosos, ben pocs dels assistents, i més si eren turistes, deurien saber de què anava.

Un altre exemple el trobem en el fallit Andorra Red Music del 2014 que amb un pressupost de 600.000 euros va portar al país Level 42, Tony Hadley, Lisa Stansfield, Roger Hodgson, Maceo Parker i UB40. La xifra oficial d'espectadors la van situar en 5.000 i no es va cobrir ni el 50% de les despeses, segons les cròniques de l'època. Mai més hem tornat a saber res d'aquest festival, tot i que el gerent d'Andorra Turisme va fer declaracions dient que era un festival que esperaven consolidar. El que sí va tenir continuïtat van ser els concerts de músics andorrans als carrers del Centre Històric d'Andorra la Vella que es van programar precisament per ambientar el barri durant l'Andorra Red Music.

Ara el nou Comú de la capital ens anuncia que importarà un d'aquells mercats de Nadal típics dels països nòrdics, com si d'una franquícia es tractés. Portar-lo costarà pel cap baix 200.000 euros. Ara bé, no s'oblidaran dels de casa i l'adaptaran, diuen, a les tradicions i l'entorn andorrà... I fa quatre dies criticàvem la pista de gel... En fi!

La majoria de societats aposten per allò autòcton, li donen valor i ho potencien. Donen suport al teixit associatiu, no només a través de subvencions de funcionament, sinó que estimulen que les iniciatives surtin des de baix. És així com arrelen les tradicions, com es cohesiona una societat i com sorgeixen al cap dels anys activitats reconegudes arreu. Mentre els poders públics només apostin per la importació d'esdeveniments a cop de talonari, continuarem sent una societat sense ànima.

Sincerament un pensava que amb la crisi les mentalitats havien canviat, però pel que veiem, només havien hivernat.