OPINIÓ

No val fer-se mal

El problema del "derbi" de dissabte és quan veus jugades i gols com els d’Isco amb la selecció espanyola o de qualsevol partit de la Primera Divisió. Un aficionat barralet de tota la vida (només barralet) va confessar que no va ser capaç de suportar la segona part de "l’apassionant" Atlètic Balears-Mallorca, tenint en compte que, segurament al camp i en directe, hi havia alguns graus més de passió. Aquest sentiment, però, no era el de la gespa artificial de Son Malferit, on els jugadors no estigueren a l’alçada del que se suposava que havia de ser el denominat derbi. El que sí que constatàrem són les seves habilitats futbolístiques, més aviat magres. El partit va ser molt fluix i avorrit, segurament com un dels molts que veurem durant aquesta llarga temporada que acaba de començar. Molta tàctica, tothom al seu lloc, poca estratègia, cap jugada de cap casta, ni a pilota aturada, ni res de fer-se mal. Tampoc no es tracta de demanar que peguin coces, cops de puny ni que facin mals gestos, però en qualque moment va semblar que hi havia un pacte de no agressió.

Si fa una setmana elogiàvem l’intervencionsime de Vicente Moreno, dissabte va semblar que estava espès. No va tocar l’equip ni quan l’Atlètic quedà amb 10 i va mantenir durant tot el partit un inoperant i exasperant Prats.

Intentar rememorar velles rivalitats és inútil perquè solament existeix en el record de quatre nostàlgics. Ni aquest ni els pròxims derbis no passaran a la història per res, i sobretot no hi passaran pel futbol que han intentat fer -i no han aconseguit- els dos equips. Aquesta és la categoria, la que denominen "de bronze", molts d’escalons per davall de la Segona A. Convé tenir ben present que els àrbitres també són de Segona B. En conclusió: les dues aficions, la blanca-i-blava i la vermella-i-negra, s’hi hauran d’anar fent a la idea. El desencís s’agreuja quan tens la possibilitat de comparar. Valdrà més no veure cap més partit de Primera per la tele...

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF