Se sent als cafès i se sent a Facebook, “no us votarem al maig”. Se sent els dinars i a Twitter, “no us votarem al maig”. Fins i tot hi ha qui diu haver-ho sentit al palau del Consell i en alguna redacció de diari, “no us votarem al maig”. L'expressió és clara. Alguns veus, no sabem si majoritàries però sí força cridaneres, reclamen l'abstenció dels votants d'esquerra com a mesura de càstig davant unes polítiques que consideren allunyades del progressisme. Ja no és la campanya del turisme sostenible ni tampoc el lloguer turístic, l'actual 'casus belli' és la carretera de Campos. “No us votarem al maig”.
Llevat d'alguns casos de persones que reclamen deixar de fer una cosa que no han fet mai (cal recordar sempre allò de 'don't feed the troll'), sembla una posició raonable.
La decisió de votar o no votar, de votar en blanc, de votar nul o de votar un partit o un altre forma part de l'estret marge de maniobra que el capitalisme global deixa als ciutadans i les ciutadanes. Ha mort massa gent a les barricades de París, a les serralades de Madrid, a les platges de Normandia i a les selves tropicals per pontificar en un article de diari sobre què ha de fer o no ha de fer una persona davant unes eleccions. S'ha pagat un preu excessivament alt pel dret de votar (o de no votar!) perquè la decisió legítima de castigar un govern pugui ser censurada per a qualsevol persona que es consideri demòcrata.
Fa pocs dies, un conegut de fora Mallorca comentava que el moment crític de les eleccions del maig serà quan l'elector, davant el ventall de paperetes, triï aquella que consideri la menys dolenta. Potser és així, però si hem de fer cas a les veus del “no us votarem al maig” serà més decisiu el fet de fer camí o no cap al col·legi electoral.
Per ventura, les pròximes eleccions municipals i autonòmiques seran les menys territorialitzades de les celebrades els darrers anys. És a dir, el debat sobre qui ha de ser batlessa o qui ha de ser president del Consell pot veure's àmpliament superat per qüestions d'àmbit espanyol o europeu. Els factors que influiran sobre això són diversos.
En primer lloc, a causa d'un govern de Pedro Sánchez que s'aguanta amb pinces, amb uns pressuposts sense aprovar, amb l'aliança que l'impulsà a la Moncloa trencada a causa del procés sobiranista català i fent front al rearmament ideològic i electoral de la dreta política.
El segon factor és l'auge de l'extrema dreta. El dubte ja no és si Vox entrarà o no a les institucions sinó on entrarà i amb quina força. La puixança de la dreta antiliberal i autoritària s'agreuja pel relat edulcorador que es propaga des dels mitjans de comunicació i des del Partit Popular. N'hi ha prou de recordar les declaracions d'aquesta setmana del candidat del PP a l'Ajuntament de Palma, Mateu Isern, que es mostrava encantat de poder pactar amb Vox.
La tercera cama d'aquestes eleccions serà l'àmbit europeu. El darrer diumenge de maig també seran les eleccions al Parlament Europeu. Ens hem cansat de sentir predicar els polítics que cada vegada hi ha més decisions que es prenen a Brussel·les. Tanmateix, fins que no hem topat de nassos amb la maleïda Directiva Bolkestein, no ens hem adonat que no podem restringir les grans superfícies comercials, limitar l'arribada de turistes o regular al màxim el tot inclòs perquè això és “cosa d'Europa”.
Així doncs, la dicotomia per mobilitzar o no els votants d'esquerra serà haver de decidir entre problemes locals o problemes globals. Abstenir-se per castigar els partits que han aprovat la carretera de Campos o aturar el creixement de l'extrema dreta votant formacions polítiques que són l'antítesi i la nèmesi de Vox.
Tal vegada, d'aquí a quatre anys i mig, totes aquestes disquisicions estaran superades. Ja no importarà debatre si s'ha d'anar a votar o no i si s'han de tenir en compte els temes que ens toquen més de prop o el context global del moment. En el cas que prosperin les demandes d'il·legalització dels partits sobiranistes que planteja Vox (i alguns sectors del PP i del PSOE!), ens podem trobar que faltin paperetes a l'hora de triar qui votar, com va passar a les eleccions basques del 2009. Llavors, ja no farà falta dir allò de “no us votarem al maig”.
