Opinió 23/07/2019

No són nens, són 'hooligans'

La finalitat de les activitats d'estiu, ensinistrar petites bèsties

i
Marc R. Fort
2 min

L'altre dia em van venir ganes de veure la trilogia d''El senyor dels anells', que val a dir és una de les meves preferides. Finalment no va ser necessari, ja que vaig poder presenciar la batalla de l'abisme de Helm en tres dimensions i en realitat augmentada. Caminava jo durant les meves hores lliures per dinar pel carrer Prada Motxilla, disposat a entrar a un bar on fan uns entrepans de llom amb formatge bastant bons, de mida acceptable i a un preu en consonància. No vaig arribar a la porta de l'establiment que ja vaig sentir com des del seu interior sortien desenes de crits inintel·ligibles que més que veus humanes semblaven porcs anant de cap a l'escorxador. Motivat per si es tractava d'un fet noticiable, vaig decidir ficar els nassos, i haig de dir que em vaig penedir per la resta del dia.

Només quedava una petita taula lliure en una cantonada, la resta totes ocupades per infants posseïts que armats amb pots de quètxup i maionesa, es disparaven els uns als altres. Un d'ells, pujat sobre la taula i com si fos el líder de la manada va agafar el seu refresc i el va buidar sobre el cap del pobre que va tenir la valentia de passar-li per sota. Un escenari rocambolesc mostrava un menut d'uns set anys que plorava per lluir uns cabells nodrits amb Coca Cola. Mentre un altre cridava, el de més enllà es baixava els pantalons i deixava al descobert l'estat en el qual va arribar al món. El cambrer no sabia on posar-se, només resava perquè el setge fos breu.

A l'altra banda del local, en una taula impol·luta hi havia asseguts un grup de persones adultes, vaig deduir i sense equivocar-me que eren els monitors encarregats de vetllar pel benestar dels infants. Allà estaven, asseguts amb una cervesa, tranquil·lament i sense immutar-se del fet que a pocs metres s'estava duent a terme l'holocaust, el judici final i el desembarcament de Normandia, un tres en un. La calma va arribar en el moment en què un dels monitors va aixecar el cul de la cadira, i al crit de "nens, anem sortint ordenadament i sense molestar a la resta de persones", a bona hora demana ordre.

L'amo del local es devia pensar que pel fet de tenir el negoci ple ja faria l'agost, i en canvi, es va endur un trauma de per vida, i val a dir que el meu entrepà de llom amb formatge mai va arribar a veure la llum del dia. Em pregunto quina és la finalitat de les activitats d'estiu a Andorra, entenc que els infants han de descarregar tota l'adrenalina creada al llarg d'un any d'escola i que els cuidadors s'han de guanyar un sou pel fet de no fer res. Ara bé, d'aquest punt a ensinistrar un grup de 'hooligans' a Andorra i que serien el terror de camp de futbol de Manchester, existeix una fina línia que no s'ha de trepitjar.

stats