No és socialdemòcrata

A casa nostra, en política, hi ha definicions que es fan amb una certa alegria. Des de fa aproximadament un any ha crescut amb força en un segment determinat de la classe política la necessitat –vull creure que en la vista posada en el rèdit electoral a curt termini– de definir l'actual cap de Govern, Toni Martí, com a socialdemòcrata.

Persones que s'han apuntat a aquesta teoria: l’excap de Govern, Marc Forné ("Jo ja veia que Toni Martí era més socialdemòcrata que liberal", Diari d'Andorra juny del 2014); el conseller general del grup mixt, Gerard Barcia, elegit en llistes del PS ("Martí ha desenvolupat gairebé la totalitat del programa dels socialdemòcrates", Diari d'Andorra el novembre del 2014); l'exconseller general, Eusebi Nomen ("Els tres partits del Consell tenen visió socialdemòcrata", també en declaracions al Diari d'Andorra); o el secretari d'Organització dels Liberals d'Andorra, Ferran Costa ("el pes específic de Jordi Cinca en el govern de DA" i la incorporació de Ferrer "es constata que DA està aplicant propostes socialdemòcrates que no constaven en el seu programa electoral" fa pocs dies a Andorra Televisió).

S'ha anat repetint tant aquesta cantarella, sobretot per part d'un sector, que molts anomenen "immobilista" i amb la necessitat de recuperar vots perduts per l'invent de DA, que fins i tot una persona clarament d'esquerres com Júlia Martínez-Illescas, en el seu Foc i lloc del Diari de dissabte passat, cau en la trampa de situar el partit de Martí en el centre, senzillament perquè hi ha algú a la seva dreta i algú altre a la seva esquerra, amb l'esperança que aquests darrers acabin decantant-lo en cas de necessitat de pacte. Si em permet l'apreciada Júlia, això només et defineix en el centrisme de l'espectre electoral, no pas l'ideològic.

Que és millor l'IRPF de DA que el no IRPF dels Liberals o Nomen? Segur que sí. Però no per això necessàriament és un IRPF ideològicament centrat, i ni de bon tros és un IRPF progressista. No pel sol fet d'imposar un IRPF ja ets un partit centrat. Per tant, no caiguem en l'error de confondre un partit situat al centre de l'electorat amb un partit centrat ideològicament.

Toni Martí no és socialdemòcrata. Ni el seu Govern. Posar un ministre de Finances que fa molts anys participava en candidatures socialdemòcrates, no te'n fa. Fitxar una líder que quatre anys enrere militava al PS, tampoc et converteix en socialdemòcrata. La ideologia d'un governant es defineix a partir de les polítiques que s'apliquen, no només amb etiquetes i discursos de titular fàcil.

DA no té ideologia, perquè així ho vol. O millor dit, així ho va voler el dia que es va crear, perquè aleshores l'objectiu era passar el rasclet i arreplegar-ho tot. Per passar el rasclet, DA va saber veure molt bé quin era el seu mercat (electoral), s'hi va adaptar, va saber-lo interpretar i va fer el discurs en funció del que la gent volia sentir. Les persones, era igual si fossin de dretes o d'esquerres, escoltaven dels líders taronges allò que volien sentir.

I és clar, el que va servir per guanyar eleccions ha suposat un llast a la llarga. Un gag del Polònia de TV3 de ja fa dies, en el qual en una mateixa taula d'un bar es trobaven parodiats l'exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas i la líder d'UPyD Rosa Díez, el primer li acaba etzibant a la segona: "lo malo de no tener ideología es que te puede entrar cualquiera".

Si una cosa he aprés al llarg de molts anys de tractar amb els polítics és que el que més importa és la relació entre les persones que l'exerceixen, la capacitat d'encantar, fins i tot, si cal, deixant de costat la seva ideologia, en cas que en tinguin. I això a Andorra és molt més acusat, per les dimensions del país, per la proximitat de les persones, pel reduït cens electoral... I malauradament la realitat és que la ideologia no importa massa a l'hora de guanyar eleccions i, per tant, tampoc a l'hora de governar. Té el seu pes, sí, però minso. Els programes i les promeses són paper mullat, tant que fins i tot s'elaboren amb una lleugeresa esgarrifosa o estan buits de contingut amb frases generalistes on tothom pot entendre el que vulgui. L'experiència ens diu que la ideologia, qui en té, majoritàriament la deixa de costat quan mana o la perd pel camí.