OPINIÓ

No quedin a casa

I Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria electoral per al 28 d’abril, després d’haver fracassat en la negociació pressupostària. Nou mesos després de la primera moció de censura que sortia endavant a Espanya des de la transició. 9 mesos governant amb els pressuposts de Rajoy i sense una majoria clara, que sembla que duim camí de repetir. A Balears, l’escenari ens trastoca i molt. Quan tots estàvem enfocats en les eleccions municipals i autonòmiques de maig (també europees i insulars), ara ens toca assistir a una cita prèvia que marcarà i de manera important la influència de les Illes a Madrid però també la consolidació dels “blocs”.

Sabíem que l’època de les majories estava esgotada. Però ara ja parlam de set partits que concorren per a 8 escons al Congreso. I aquesta vegada, el vot estarà més dividit que mai. Aquesta fragmentació suposarà la reducció del vot per aconseguir un escó a Madrid, amb una estimació que el vuitè diputat rondarà els 35.000 vots. Això suposaria, per exemple, que El Pi, amb el seu darrer resultat a les eleccions autonòmiques, aconseguiria un diputat. Sabem, i de bona mà, que la dinàmica i el comportament electoral en unes eleccions generals no és el mateix que el d’unes autonòmiques. Ara, però, parlam d’unes generals immediatament abans d’unes municipals i autonòmiques i que agafaran els aparells dels partits ja en funcionament. Amb això no venc a fer sonar cants de sirena, ni a ser somiatruites. Si en 40 anys no hem estat capaços d’aconseguir un diputat d’obediència illenca, la tasca no és senzilla ara. No obstant això, sabem que les possibilitats d’aconseguir-ne un són més que mai. I que si mobilitzam la gent i aquesta no se deixa endur per blocs ni pel missatge de la por, podríem arribar a aconseguir dos diputats de partits illencs.

La campanya que se’ns planteja és: “O PSOE d’en Sánchez o el tripartit de dretes”. Vaja, el típic: “O Jo o el caos” que tants cops hem sentit. Un missatge buit sense contingut ni d’uns ni d’altres. Embolicant-se amb banderes sense fer una proposta real a la ciutadania. És per això que reivindicam opcions que estiguin a prop de la gent, de les que tenen un projecte centrat i moderat enfront dels extrems, cada vegada més creixents.

Dia 28 d’abril se’ns obre una possibilitat de fer fort el centre i abandonar el frontisme imperant a la política espanyola. I el resultat a les generals condicionarà, sens dubte, el resultat de les eleccions del 26 de maig. Una bon resultat d’El Pi i de Més a les generals durà que aquest sigui encara millor a les de maig. Però que no quedi aquí. L’aposta per tenir veu pròpia a Madrid s’ha de traduir en negociació, pacte i diàleg per aconseguir millores per a Balears en termes de finançament autonòmic, inversions territorialitzades, compensació de la insularitat, equiparació dels efectius de funcionaris de l’Estat respecte d’altres comunitats o, sense anar més lluny, un enfortiment de l’autogovern per blindar-ho ara que venen els recentralitzadors amb la seva particular “Reconquesta”.

Dia 28, vagin a votar. Dia 28 no quedin a casa. I si pot ser, dia 28, apostin per donar veu a Balears. Que d’una vegada per totes se’ns escolti.

 

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF