BOTAFOC

No passeu pena

No us demaneu què poden fer els empresaris per aquest país, sinó què poden fer els governants d’aquest país pels empresaris. En la distorsió de la frase de Kennedy es troba l’essència del cas Cursach, també amb el ramal de l’escàndol que afecta la simpàtica Pilar Carbonell, per qui tots els dirigents de MÉS posen la mà al foc alhora que admeten que mai no l’haurien fitxada.

Davant el sobrevingut escepticisme de l’esquerra envers els informes policials, ara que els afecten, apel·lam a la seva comprensió lectora. Sense entrar a valorar la possible concurrència dels delictes que assenyala el jutge a la providència de citació, el tracte de favor està més que acreditat. Tot i així, la gravetat del “no passis pena” de Carbonell no rau en la familiaritat o la connivència amb la màfia, sinó que aquesta s’expressava quan desenes de testimonis del cas de corrupció més greu de la nostra història ja havien assenyalat Sbert i Cursach com a extorsionadors, proxenetes i traficants.

Em costa entendre, o no, per què Barceló va nomenar una empresària de dretes per al càrrec més important del Govern després de la presidenta. Em costa més encara albirar els motius que duen els ‘progres’ a creure cegament en els investigadors quan aquests documenten els presumptes excessos d’ Álvaro Gijón i, en canvi, es juguen els seus càrrecs i, ja que hi som, la credibilitat justificant les alegries de ‘la simpàtica’ amb les llicències públiques.

Però, per ventura, el que més em sorprèn és que la presidenta Armengol s’entesti a emparar un vicepresident calcinat. La mateixa setmana de la imputació de Carbonell, Madrid veta el tancament de la central del Murterar, una de les més contaminants d’Europa; la consellera Cladera avança en la consecució d’un Règim Especial digne per a les Balears, es presenta un pla d’autoocupació dotat amb 8 milions d’euros i divendres mateix s’anunciaren novetats importants pel que fa a places de dependència. No cerqueu a les portades dels diaris gaire referències a aquests temes, tots queden tapats per la lluentor de l’estrella de la setmana. Al cap i a la fi, com diu en el seu Facebook, la veritat està amb ella. No passeu pena.

Cau a les meves mans 'Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos', gràcies a Ramona Pérez, cicerone per bells camins d’una literatura imprescindible. Íntim i essencial John Berger, que ha passejat el seu esperit per Palma gràcies a Letícia Ruifernández, il·lustradora de les seves reflexions, de l’ànima poètica i sempre reveladora d’un pensador humil, irrepetible.

Perd la virginitat en el teatre de l’Agrupación Señor Serrano. 'Birdie' parteix de la imatge captada pel fotògraf José Palazón a Melilla. Una dotzena de migrats pujats a la tanca que separa dos mons, límit entre la misèria i un camp de golf. La paradoxa és metàfora i punt de partida d’una obra delicada i subtil en la narrativa i el significant, demolidora en el seu significat. Els ocells no existeixen, són les nostres pors.

I només que sigui pels que hagueren d’emigrar fugint del feixisme... #SaFeixinaSíQueTomba

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF