Avui estic pensant en Emili Darder. En Guillem Agulló. En Aurora Picornell. En Xirinacs. En totes les persones que ens han precedit i que van posar el cos per defensar un món on valgués la pena viure. Un món on el feixisme i el menyspreu a la diferència no fos la regla que regís el futur, sinó allò contra què lluitar. Pens en tot això mentre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya hi ha, en el moment que escric això, més de 7.000 persones concentrades per fer sentir la seva veu contra un estat demofòbic, feixista i colpista que es dedica a reprimir tot allò que s'escapi del seu pla. El pla d'imposar una dictadura fent veure que es fa en nom d'una democràcia que mai no s'han cregut. El partit (amb ajuda de PSOE, C's i companyia) hereu d'una de les èpoques més fosques de la nostra història. Els hereus del feixisme dient-nos què és democràcia. Veure-ho per creure-ho.
Dir que vivim un cop d'estat amb totes i cadascuna de les lletres no hauria de fer esclafir a ningú. I no dic que és encobert perquè als fets em remetré: detencions, persecucions i censura abominable contra un poble que l'únic que vol ara per ara és votar un referèndum per triar el seu futur. Un referèndum que fa anys que es gesta i es reclama, un referèndum que persegueix reconeixement i justícia. Un referèndum que clama llibertat. La mateixa llibertat que haurem de reclamar nosaltres, des de les Illes, si volem mantenir la nostra dignitat i empenta. Perquè ara és Catalunya, però què faran quan a les Illes (o a qualque altre indret de l'Estat) vulguem exercir el nostre dret legítim? El mateix, amb l'afegit de noliejar avions i vaixells que travessin el bassiot que mai no volen travessar i que mai no els ha interessat més que per xuclar-nos la vida.
Avui, demà, divendres i els dies que vendran les Illes han de demostrar com i on es posicionen. Agafem el llegat de les Roges del Molinar, dels llibertaris i anarquistes mallorquins, de l'empenta que vam demostrar quan el govern del PP va voler atacar i destrossar la nostra educació i el nostre imaginari. Sortim al carrer a defensar els germans i germanes que avui veuen com exercir la democràcia i el dret a l'autodeterminació és considerat com un atac i una amenaça. Un atac i una amenaça per a qui fa anys que ens amenaça a nosaltres amb la seva Constitució i les seves lleis infames, injustes i deplorables que ens volen callades i submises. Ha arribat l'hora de dir prou, illenques i illencs, perquè ara és Catalunya, després aniran cap a la resta. Diuen que la solidaritat és la tendresa dels pobles, armem-nos de tendresa, de força i d'un somriure d'orella a orella perquè lluitar per ca nostra només pot ser motiu d'alegria i coratge. Preguem partit i diem-los ben clar que no passaran.
