No m’agrada estar nedant i interceptar un cagarro gros com una boia per devers Son Martorell Nou o Can Pere Antoni. Si vaig a es Trenc per ses Salines m’espera una clavada a la marrota que només de pensar-hi se’m revincla tota l’espinada, i per ses Covetes, un atac de nirvis perquè no hi puc estacionar de cap bolla. I tret de les dues primeres, no sempre hi ha temps per menar fins tan enfora i un ciutadà com jo acaba quedant per Palma a sa Punta des Grells, altrament dita, la cala de Portopí o del Dic (de l’Oest), a qui ara l’Ajuntament de Palma ha arrabassat literalment el nom. Resta un cartell que adverteix del risc que hi hagi despreniments.
Fa anys que m’hi bany i conec bé el tipus de gent que hi va i els environs. Quan els Reis estiuegen a Marivent, hi ha un policia resguardat sota una ombrel·la just allà on deixam els vehicles. Cada hora el baraten. L’altre dia de pagès hi arrib i hi trob un amic que també la sovinteja conversant amb el guàrdia de torn. Amb això que l’amic i jo davallam l’escala, però repar abans que, com deia, l’Ajuntament ha tret el susdit rètol que indicava que aquella cala s’anomenava Sa Punta des Grells, que no hi havia socorrista, que no hi davallassin cans i tota la resta. Ens sorprenem una mica. Les descendim tot constatant-ne el mal estat; jo li coment que l’altre dia hi havia una fusta que pareixia que havia de servir per tapar el forat però que l’havien deixada allà de través i que una persona s’hi podia fer mal fàcilment. L’escala fa com una plataforma i el meu acompanyant hi pega dos llongos al damunt i em fa observar que ara resisteix però que feia un temps que també ballava i que hi havien fixat un clau per evitar que ningú hi passàs per ull.
Arribàrem a les pedres, nedàrem i ens oblidàrem de la feta. Jo almanco. L’altre, però, remet un correu electrònic al Govern 'de la Gent' i exposa tot el que he explicat aquí. La resposta de l’autoritat competent no es va fer esperar. L’escarit missatge —corregides oportunament les faltes ortogràfiques— deia textualment que "s’ha descatalogat aquesta zona com a de bany per mor del perill que hi hagi despreniments dels penya-segats". La contesta del receptor tampoc va trigar gaire. Com fèieu comptes que ens assabentàssim de la descatalogació? Per art de màgia...? Amb solfa, passats els dies, barraren el pas tot advertint del mal estat de l’escala i del risc de despreniments. És ver que hi ha una part on la caiguda de pedres des de dalt pot resultar amenaçant, però la resta de l’espai no presenta cap perill. Qualque ànima càndida va desobeir i va retirar el ferro que tapava l’entrada, de manera que la mateixa gent —la veritable gent!— que hi anava continua prenent el sol i banyant-s’hi ben igual.
Es Grells és una cala petita de roques dividida bàsicament en dues meitats. Hi ha molts de turistes però asseguraria que hi domina la població resident. La primera part és més familiar i tèxtil; l’altra banda és més naturista i freqüentada sobretot per homes. Com he dit està interdit baixar-hi amb cans, però adesiara veus que la gent en du i ningú protesta perquè encaixa perfectament amb l’esperit tolerant que inspira la platja. Més d’una vegada he pensat que, com a la Mar Bella de Barcelona, n’hi hauria prou amb un consistori de centreesquerra perquè s’alçàs allà una bandera amb l’arc de Sant Martí, s’hi instal·lassin unes dutxes, es fes oficial el que ja és oficiós, s’hi permetés banyar les mascotes i, per l’amor de Déu, abans que cap altra cosa, es restauràs l’escala abans que qualcú prengui mal i es resolgués el tema dels despreniments.
Però sant Bernat l’apaga, setembre vol dir maig i per maig venen eleccions. I si aquests que governen ara no hissen la bandera, el que és segur és que no ho proposaran els 'batlables' Marga Durán i Joan Mesquida [?] a quatre mans. Però, és clar, si ho denuncies en any electoral, només ets un 'pepero' ressentit o un 'ciudadano' rabiós i, amb el so del PP (i Cs), l’enterram...
