No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta

No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. La mare em repetia una i altra vegada aquesta dita mentre de petit l'ajudava a remenar cassoles a la cuina, a netejar la casa, o assentava les bases per ordenar la meva habitació, com a mestratge del que hauria de fer (i ser) en el futur quan m'emancipés. Sempre l'he tinguda molt present (a la dita i a la mare) de tal manera que a casa me la senten pronunciar fins a la sacietat. Es tracta no tant de valorar la netedat, com el fet de no embrutar, perquè no embrutar ens pot estalviar d'haver de netejar moltes coses.

Cert és que si féssim més cas d'aquesta dita i la duguéssim a terme de forma radical no existirien iniciatives com les de Rastre Zero que aquest dissabte passat va organitzar una recollida de brossa a la zona del coll d'Ordino, plans de Mereig i Roc del Quer. La convocatòria va aplegar una trentena de persones, entre les quals hi havia membres de la família de la qual en formo part. Jo reconec que com que ja hi havia representació parental vaig decidir fer una bona excursió des de Sornàs fins a Montaup passant per la Trava, l'Ensegur i el coll de les Arenes.

El resultat va ser encoratjador i depriment alhora. És a dir, un sentiment agredolç entre la bona resposta a la convocatòria i la constatació que som uns porcs, en el sentit més marrà de la paraula. Queda molt per fer. Primer perquè més gent s'apunti a aquestes iniciatives, i segon perquè siguem més conscients de què ens hi juguem generant i llençant tanta escombraria (jo mateix vaig recollir una pila al coll d'Arenes). Fa falta repetir-nos més sovint que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.