ERROR403

No, els joves no en tenen la culpa

Sense les festes de l’Autònoma, les hores amb els companys de classe a la gespa del campus, la feina de becari a la biblioteca, l’activisme, els campaments d’estiu, els concerts, les festes majors, els viatges, les primeres pràctiques en redaccions... jo no seria qui som. Tot això em va marcar molt més que no les hores a l’aula, per molt que hi aprengués, sobretot perquè ho feia amb altra gent i és en la relació amb els altres on es va forjant el caràcter, fins que es consolida.

Els joves de la pandèmia no poden viure res semblant. Com a molt, arriben a un miratge d’estones a l’aire lliure amb les mascaretes posades, classes en línia o en aules estèrils, converses multimèdia a través del mòbil i missatges de veu que no s’acaben mai. Viuen la joventut amb sordina i, evidentment, això els afectarà. Ja els afecta, com explicam al dossier d’aquesta setmana.

Ho haurem de tenir en compte. A mesura que anem recuperant certa normalitat haurem de recordar que a alguns, pel seu bé però també pel nostre, se’ls ha robat una part clau de la vida. Haurem de trobar-los espais perquè en recuperin, com a mínim, una petita part. Perquè puguin ser joves i tinguin l’oportunitat de fer les animalades que fan els joves.

Molts els han assenyalat amb el dit per les festes i les trobades sense mascareta, com si l’avenç del virus fos cosa seva. I sí, tenen tendència a ajuntar-se quan poden, tenen l’edat de fer-ho, però no són més irresponsables que els adults que s’amunteguen en terrasses de bars qualsevol dissabte a migdia. No, no són responsables del mal que fa el virus, no l’han creat ells. Tampoc s’escampa només per les poques escletxes que troben per fer la seva. Els joves no són culpables pel sol fet de ser-ho.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF