OPINIÓ

No estotgeu les camisetes (Continuació)

El mes de maig de l'any 2015, poc després de les eleccions autonòmiques, vaig publicar un article titulat 'No estotgeu les camisetes' (ARA Balears, 29/05/2015). Vist des d'avui, tot i que torn a subscriure la majoria de les coses que hi dic, aquest article em sembla, en algunes confiances que hi manifest, d'una candidesa que m'hauria de fer empegueir.

Després de la 'marea verda', l'esquerra havia guanyat les eleccions i, en una de les primeres declaracions públiques, un dels líders va afirmar que ja podríem "estotjar les camisetes". Fins i tot participant de l'eufòria d'aquell moment, em va semblar que en aquesta afirmació se'n manifestava amb excés. Per això vaig escriure l'article. Amb la metàfora de tenir les camisetes a punt, no hi deia que era per a oposar-nos a la política dels qui serien els nous governants, sinó, precisament, per a empènyer-los i per a estirar-los a fer les polítiques que s'havien compromès a fer. També per a fer-los costat davant els previsibles atacs de l'oposició i d'altres sectors del poder real que no se sotmeten als vots.

Però, ara, veient la deriva que evidencien algunes de les propostes i decisions que es van fent públiques, he de dir que, possiblement, les camisetes verdes s'hauran de fer servir aviat amb la mateixa intenció que durant la legislatura 2011-2015: frenar polítiques del Govern en l'àmbit lingüisticoescolar.

He d'aclarir que, al principi, veure els nomenaments i renovacions de la majoria de càrrecs em va proporcionar tranquil·litat. Els qui coneixia per haver-los tractat més o menys ocasionalment m'oferien, en general, confiança. D'altres no en podia tenir opinió perquè no els coneixia. Vist com van les coses, sembla que vaig ser reincident en la ingenuïtat.

No sé si és perquè ocupar parcel·les de poder fa perdre de vista la realitat, els objectius que duen a involucrar-se en la gestió política i les prioritats dels qui hi representen. O si és perquè n'hi ha que disfressen amb mestria les intencions vertaderes. O si l'autoestima i el narcisisme que sembla generar en segons qui ocupar un càrrec d'aquests sobrepassa els límits recomanables i s'autoatribueixen virtuts papals, amb el reforç i l'aplaudiment de subordinats llagoters i deslleials cardenals. O si és que, en aquests casos, equivocadament, per contrarestar la influència dels grups d'extrema dreta, s'hi deixen arrossegar i van assumint-ne els postulats i –contràriament als seus suposats desitjos– atorgant-los credibilitat social.

No sé quina n'és la causa ni si és entre les que he apuntat o si se n'hi sumen més d'una. El que fan, però, en algunes àrees del Govern s'allunya molt del que caldria esperar d'un pacte com l'actual, tant amb relació a mesures efectives com a actituds públiques.

En Educació, per exemple, algunes de les mesures que tenen la pretensió d'implementar ja haurien provocat, a hores d'ara, protestes contundents de la comunitat educativa si, en lloc de ser anunciades per l'equip actual, ho hagués fet un govern del PP. Hi ha hagut legislatures del PP en què les actuacions fetes en el camp educatiu, i en concret en la qüestió lingüística (per exemple la que va aprovar el Decret de mínims i va impulsar el Servei de Català), a parer meu han estat més favorables a la llengua catalana del que sembla que serà l'actual, si no hi ha una rectificació profunda. Des de diferents indrets s'ha fet arribar als responsables de la Conselleria la preocupació per algunes de les decisions que anuncien, però sembla que la confiança que tenen en ells mateixos fa que no hi dediquin l'atenció que es mereixeria. En aquest mateix sentit, al·ludeixen a documents de referència com, per exemple, el 'Pacte per l'educació de les Illes Balears' o la 'Proposta de model lingüístic escolar', tergiversant el sentit de les propostes que s'hi fan.

Un exemple més, acabat de fer-se públic, és la pretensió de rebaixar el nivell de capacitació lingüística per a l'exercici de la docència suprimint aspectes de formació complementària sobre continguts referits a les Illes Balears i de formació en llenguatge i recursos específics. La justificació la fan recolzar en la simplificació administrativa i en la comparació amb altres comunitats autònomes –que, de fet, en aquests moments s'ho estan replantejant–, en lloc de tenir en compte els objectius de capacitació que es pretenen aconseguir i de valorar el tret distintiu de qualitat que suposa. Per aquest camí, si no es rectifica aviat, en comptes de ser la Conselleria de la Llei educativa pot passar per ser la més infausta, sobretot si es té en compte la distància entre les expectatives que envoltaven aquell "podem estotjar les camisetes" i el paisatge educatiu que quedarà després d'aquests segons quatre anys.

Els problemes no es resolen amagant-ne l'existència o sentenciant, mitjançant normativa, que no existeixen. Ni renunciant a resoldre'ls, si es pretén millorar la societat. Si els mètodes a què recorre l'equip d'Educació els aplicassin a Salut, resoldrien els problemes de meningitis, encefalitis o migranyes d'una manera ben eficaç: decapitant el pacient. Una mesura que serviria també per a una supressió total de les malalties, no només les que afecten el cap.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF