SORTIDA D'EMERGÈNCIA

No s’ha de creure tot el que digui Aena

A diferència del conseller Marc Pons, disposat a creure en la paraula d'Aena i d'Enaire amb una bondat menorquina digna de millor causa, Aena no es creu les seves pròpies excuses i ha demanat un téntol, segons afirma, per rectificar (?!). De moment, el que aconsegueix l'empresa gestora dels aeroports d'Espanya és que s'aturi un informe del Govern en contra del seu projecte, que no és que li faci gaire por, però que li podria comportar entrebancs legals i jurídics. La Comissió de Medi Ambient va deixar el seu informe fora de l'ordre del dia del subcomitè tècnic que l'havia d'aprovar dijous i, a canvi, es compromet a reformular, redimensionar i qualsevol cosa que es vulgui i que comenci amb el prefix 're-' el seu projecte d'ampliació de l'aeroport de Son Sant Joan.

Repetim que sobren motius per a la desconfiança, perquè la missió que dona raó de ser a Aena no és treballar per la fluida mobilitat de persones i mercaderies, com seria raonable, sinó la d'especular per treure el màxim rendiment comercial i urbanístic als aeroports del Regne d'Espanya, i de fer-ho —naturalment— amb els doblers que hi posam els súbdits i contribuents. El moviment d'Aena pot tenir perfectament per objectiu el de guanyar temps per maniobrar. Tanmateix, el fet que parli de rectificar, i també que la mateixa Aena admeti que es tracta d'una ampliació de l'aeroport (en un primer moment aquest extrem es va intentar maquillar amb una pluja d'eufemismes, com “millorar el servei” i altres coses que es creu el conseller Marc Pons), semblen primeres passes en una direcció no necessàriament dolenta. No es tracta de ser escèptics, sinó únicament cautelosos. Els escèptics són aquells que invariablement afirmen que no hi ha res a fer i que certs poders externs, siguin quins siguin, faran amb aquestes illes allò que els vingui de gust, amb la col·laboració entusiasta dels nostres conciutadans més venals. Però de moment estam veient que l'expressió del rebuig popular sí que pot servir d'alguna cosa. La Plataforma contra l'Ampliació de l'Aeroport ha aconseguit al llarg d'aquesta setmana el suport de més de 130 entitats i 4.000 persones individuals, i convoca per al proper 1 de març, Dia de les Balears, una manifestació que s'endevina potent. Aquesta capacitat de mobilització, unida a l'informe desfavorable de la Comissió de Medi Ambient (que assenyala que el projecte d'Aena, tal com s'havia presentat, “pot causar impactes ambientals significatius que no s'han considerat en l'estudi i que impedeixen informar favorablement”) han tingut prou força per fer que el gegant aeroportuari com a mínim s'aturi a pensar la jugada. Fa temps que es pot veure, en contra del que diu el tòpic, que els mallorquins sí que sabem moure'ns i organitzar-nos, i que fins i tot aquí, com a tot arreu, el poder de la gent és més gran del que pot semblar en un primer moment.

Aena no és un ens comandat pel diable sinó per un CEO que té nom i cognoms: concretament els de Maurici Lucena, economista i polític barceloní que va ser un dirigent important del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC, entre 2012 i 2015. De moment no ho ha fet —s'ha deixat el director de l'aeroport de Son Sant Joan, Tomàs Melgar, lluitant tot sol amb l'assumpte—, però Lucena hauria de sortir en algun moment a donar explicacions públiques del seu projecte, i, per què no, a reunir-se amb el Govern, l'Ajuntament de Palma i les entitats i organitzacions socials per discutir-lo. Lucena pot tenir la tranquil·litat que, si més no, el conseller Marc Pons es creurà el que li digui. Tota la resta tenim el dret, i fins i tot el deure, de posar sota sospita les intencions, les declaracions i els moviments d'Aena i Enaire.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF