Opinió 31/05/2016

Ni més ni menys que conciutadans nostres

1 min

La llei que ha aprovat el Parlament de les Illes Balears –Llei de fosses, per a la majoria dels mortals– reconeix quelcom que costa d'entendre que s'hagin torbat tant a reconèixer unànimement: que els assassinats i abandonats sense preceptiu enterrament són conciutadans nostres, de tots. Sembla increïble que hagin hagut de passar tants d'anys (i que la dreta hagi vist perillar l'estatus que mai no ha perdut) per arribar a una conclusió tan evident. Evident, però que trenca amb la narració sembrada pel franquisme i arrelada en l'imaginari col·lectiu gràcies a quaranta anys més de condescendència amb ell: els que perderen la guerra, defensant el legítim govern, eren una subcasta d'espanyols que no mereixien el suposat honor d'una nacionalitat reservada als escollits, als bons i beneïts per la catòlica Església.

S'ha d'haver mamat aquest discurs, que al llarg de vuitanta anys ens ha plogut com xopador babaí de pluja constant i fina, per intentar comprendre la perversió de no haver-ho resolt fins ara. Has d'haver escoltat milers de proclames dels vencedors i centenars de pors dels vençuts per entendre que, encara avui, només Cambodja competeixi amb Espanya en nombre de conciutadans desapareguts sota terra. Sense voler saber per què a Balears ha estat possible el que a moltes altres comunitats ni s'albira, és dia de felicitar-se per haver fet legal el que semblava evident, que els desapareguts eren conciutadans nostres, ni més ni menys.

stats