OPINIÓ

Ni per la llengua

No crec que sorprengui ningú si dic que l’actitud del Govern cap al lloguer turístic ha fet un gir de 180 graus al llarg d’aquests quatre anys. S’ha passat de fer campanya en defensa del lloguer turístic a demonitzar el sector posant totes les traves i entrebancs possibles perquè dur a terme l’activitat sigui com més complicat millor. Dit d’una altra manera, mentre es fa veure que es regulen les places existents, a la pràctica es posen tots els obstacles possibles perquè l’activitat sigui impossible. Això sí, sense l’efecte desitjat perquè ni els preus de l’habitatge han baixat dràsticament (ans al contrari), ni s’ha promogut un model turístic que reparteixi millor els ingressos del turisme.

Des d’Habtur no ens hem mogut d’on érem i continuam defensant un model que maximitzi els impactes positius i minimitzi els negatius. Per això, a més de defensar els interessos del sector, donàrem i donam suport a l’impost de turisme sostenible, la protecció del territori, la limitació de places turístiques i mesures encaminades a promoure la diversificació de l’economia... No ho férem per postureig, ho férem i ho feim perquè som conscients que en una societat turística com la nostra el model turístic determinarà en gran mesura el model de societat i, alhora, el futur del mateix sector. Sense tenir això clar, no hi ha futur o el que hi ha no és precisament esperançador.

Aquesta legislatura la iniciàrem amb molta il·lusió i afinitat amb un govern amb qui esperàvem poder impulsar un nou model turístic amb valor afegit i compromès amb la resta de sectors. Entre els projectes hi havia la creació de noves rutes enològiques i gastronòmiques, l’edició de guies de turisme responsable, la creació de nous museus, la rehabilitació i posada en valor del patrimoni etnològic, la promoció de productes agroalimentaris locals, etc. Tanmateix, la dilatació en el temps de l’aprovació de la llei turística, la zonificació i el PIAT han deixat tot l’anterior en un segon pla. D’altra banda, la pressió sistemàtica de diferents col·lectius en contra del lloguer turístic han emporegat la Conselleria de Turisme fins al punt que evita fer res del que prometé a les eleccions. Com a conseqüència, els projectes anteriors han quedat dins un calaix i el debat s’ha centrat únicament en el nombre de places turístiques fomentant-se sense voler el que es vol mitigar.

Des d’Habtur hem continuat fent feina per promoure el producte local, el petit comerç o el valor afegit. Si ho hem fet, però, no ha estat gràcies a la feina de la Conselleria, sinó, malgrat ella, perquè fins i tot en allò que en teoria la consellera Bel Busquets no dubt que té ben clar –la promoció de la nostra llengua– s’ha evitat comptar amb el nostre sector. I és que sorprenentment, mentre la Conselleria ha enviat milers de fullets a hotels ubicats a indrets on el català és un absolut absent en la vida social, ha obviat que als municipis on la llengua és més viva l’oferta turística majoritària és vocacional. Es perd així l’oportunitat que aquests facin la funció per a la qual foren creats i no acabin engreixant les papereres d’hotels que, com l’Araxa de Palma, ja han manifestat al Govern aquesta intenció.

Un poc més a l’esquerra, les promeses del líder podemita i soci del Govern, Alberto Jarabo, de posar límits al sector hoteler han acabat en un no-res. A diferència de les restriccions al sector vacacional via llei turística en què no hi hagué cap escrúpol a tancar-se en banda i crear un Frankestein, no han prosperat gens les iniciatives de calat real per reduir la massificació i sobre ocupació hotelera. Es continuen així mantenint vells privilegis, com ara que els menors de 12 anys no computin com a plaça perquè, com a mínim, les places hoteleres es corresponguin a la realitat i no ens trobem amb hotels de 1.000 places ocupades per 1.400 turistes. Tampoc no s’han tirat endavant les promeses per afavorir el petit comerç i la restauració limitant el tot inclòs, que, per cert, també era una promesa electoral.

No han fet res perquè el Govern s’ha convertit en una tereseta del sector hoteler i perquè, a l’altre costat, ningú no ha demanat o pressionat perquè així es fes. Sobretot, però, perquè a diferència dels primers mesos, la Conselleria de Turisme no sap quin model turístic vol per al futur. I com que no ho sap, va a remolc de tots aquells qui tenen com a solució de tots els mals la reducció de places de lloguer turístic. Com a conseqüència, el debat sobre quin és el model turístic que volem per al futur ha quedat aparcat, deixant-se passar una oportunitat històrica. Esperem que el nou Govern, sigui del color que sigui, comenci a posar fil a l’agulla si volem canviar quelcom i no quedar en el no-res.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF