Ni per dissimular

LES ASSOCIACIONS culturals s’han pronunciat a l’uníson aquesta setmana i han acusat la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat de “vendre fum” amb les mesures de xoc anunciades. És cert que, sense dotació econòmica encara i sense data, el pla és poc més que un bla, bla, bla. Però, després de llegir el non plus ultra liberal Decret llei de mesures econòmiques que ha aprovat el Govern –i que en el moment d’escriure aquestes línies encara no ha publicat al BOIB–, una ja tendeix a pensar que més val que no acabin de lligar res que no que provoquin la desfeta definitiva que se’n veu venir. Potser no ho semblava fa tot just un parell de setmanes, però ara ja hi ha motius sobrats per creure que, abans de fer-ho bé, encara es farà molt malament. Apostar per la construcció com a motor de reactivació econòmica, donar via lliure a l’ampliació del 15% dels establiments hotelers sense haver de demanar llicència i només amb declaració responsable –som conscients del nivell de responsabilitat que hi ha en aquesta terra?–, o convidar a ampliar el nombre de turistes sense comptar és traslladar el poder de l’Administració a l’hoteler. Més ben dit, és cedir el poc poder (i control) que encara tenia la cosa pública respecte dels que, a dreta o a esquerra, sempre han tingut el vertader domini. Si a això hi sumam la bonificació al fotimer de sales de joc, l’estratègia ja és d’una perversió fora mida. El Govern d’esquerres ni tan sols ha dissimulat considerant sectors en els quals, en teoria, haurien de creure i establint mesures per a una reactivació econòmica més diversa, cosa que, en hores baixes del turisme i tot i que tothom sigui molt conscient que aquest s’ha de reactivar, era el moment de fer-ho. L’agricultura, la cultura, el paisatge, el patrimoni i la investigació científica són àmbits que esperaven ser atesos, que necessiten ser atesos i que poden sumar oportunitats per a la feina dels qui no en tenen i, sobretot, per a la vital diversificació. Perquè, a veure, si es tracta d’incentivar, no és millor bonificar aquests sectors que no el de les cases de joc? Tornem, però, al punt de partida, al pla de xoc en Cultura –i posemnos en el cas, del tot probable, que no tingui encara dotació econòmica perquè no hi ha doblers disponibles. Lliguem-ho a la construcció. No podrien, per exemple, haver pensat a incrementar l’1% cultural que tenim aquí, ni que fos fins a l’1,5% que té l’Estat per a la contractació d’obres públiques, i regular-ne la utilització? Hi havia, hi ha camins per fer-ho mínimament bé, defugint les polítiques de cremar més terra de la ja cremada, que són les d’un govern d’esquerres felicitat per la dreta i la ultradreta. Era, és un bon moment per fer-ho d’una altra manera. I és que, tanmateix, tard o d’hora, haurem de fer-ho bé. Massa ens ho demostra l’actualitat.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF