Torna després d'una pausa de cinc anys i amb creixent expectació amb el seu nou 'Les millors vacances de la meva vida' i la seva editora Empúries compara la seva veu, o l'agermana, amb Natalia Ginzburg. Potser fa curt. Neus Canyelles és a hores d'ara la veu més sòlida del nostre panorama narratiu illenc i un referent als Països Catalans. Amb 'Mai no sé què fer fora de casa' havia guanyat el premi Mercè Rodoreda 2013 i començat a consagrar la seva manera d´interpretar el món. Amb les paraules comptades suggereix i desplega tot un univers narratiu ben personal i irrepetible. A 'La novel·la de Dickens' o a 'Vidres nets i altres contes' ja ens havia fet un avanç formal del que esdevindria més tard. Servidor no preten fer un repàs ni valorar des del punt apassionat del lector amatent l'estilàs que desborda Canyelles. Com a llibreters sí que podem ratificar l'autora com una escriptora de culte a casa nostra i una figura importantíssima en la narrativa catalana. No fa gaire Sebastià Alzamora, en aquestes mateixes planes, li feia una entrevista i deixava constància del que representa l'autora mallorquina en l'àmbit literari. L'autora deixà caure en aquesta, i en alguna altra, la seva opinió dels efectes d'un premi literari en l'esdevenir d'aquella persona que escriu. Neus és elegant, escriu i camina per aquest món sense perjudicar ningú, però deixant clara la seva manera de viure la literatura, la dels grans que com J. Pla poden donar quaranta-sis volums definitius a una obra, però quasi en cap ocasió gosen satisfer el circ de les presentacions. El mateix Pla que ja advertia fa mig segle llarg del centralisme patètic de Barcelona, del seu provincianisme, centralisme que marginava els empordanesos, tarragonins, menorquins... Res no ha canviat a la nostra capital en alguns aspectes aparentment rellevants. A Ciutat, a Palma, passa avui exactament el mateix. Pecam de centralistes davant el talent i la producció menorquina o pitiüsa i tot això quan hauríem de tenir en compte que la nostra Euroregió Catalana ja compta quasi el milenar d'anys d'existència i la demanda que genera entre territoris no és proporcional a l'oferta que s'exhibeix institucionalitzada.
Neus Canyelles viu en la literatura. Parla pausat i amb una suavitat de veu que esmicola tota la supèrbia aliena que ens pugui envoltar en el circ actual. Segueix la seva línia com a únic reflex al seu adn literari que s´intueix i es pot advertir. Aquesta autora ha fet créixer un nodrit grup de lectores i lectors i només ha començat a 'Les millors vacances de la meva vida' a obrir la porta d'un gran i divers calidoscopi del que és capaç de fer o desplegar en el futur. N. Canyelles als seus articles tritura qualsevol frontera entre gèneres. De les poques plomes professionals al nostre país que no expressa cap patiment en l'escriptura, ben al contrari, es queixa del dur present d'autores i autors capaços d'omplir diàriament la seva columna en un món on a martellades s'esbuquen les pilastres d'aquest vell edifici. Neus Canyelles torna amb un llibre nou i ens remou com a Mallorca es pot viure en la literatura, s'hi pot respirar, però que no és sempre ben vist el virtuosisme aliè, que segueix havent-hi centralisme (i no només a Madrid). Ella els oferirà la seva opinió en els seus llibres. No coneix l'ostentació ni la 'bravegera' i per això mateix estam aquelles i aquells que la seguim amb respecte i admiració. Entre els centenars de lectors hi som els llibreters, i vull pensar que molts, que alenam gràcies a l'arribada, a les nostres botigues, de novetats com aquesta.
