I AQUÍ

Necessitam creure que funciona

El sistema educatiu funciona perquè, si un jove roba un mòbil, la policia el persegueix i el jutge el condemna. Ningú amb dos dits de front acceptaria aquesta falsedat sense haver de fer un exercici de lobotomia virtual. Idò, sense voler qualificar ningú de lobotomitzat, ahir sentírem cors d’entregats entusiastes d’aquesta teoria, felicitant-se perquè l’Estat de Dret funciona, perquè s’ha aconseguit jutjar uns dels molts representants de l’Espanya cleptòmana en els resultats, amiguista en les formes i impune per tradició. No, no hem aconseguit que les públiques concessions d’obra i adjudicacions de serveis s’allunyin de l’oligàrquica sospita, sobrepreus inclosos. No, no sabem amb quins mèrits s’omplen els consells d’administració d’empreses privatitzades, regulades i similars. No, no esperam que a mitjà termini se’ns demani si volem tenir al capdavant de l’Estat un irresponsable legal, investit per suposada preeminència genètica. No, no entenem per quins motius el delegat del govern en el judici Nóos, el fiscal, establí radicals diferències en les implicacions delictives de les dones d’Urdangarin i de Torres, que les jutgesses han igualat... Però l’Estat de Dret funciona. I un be negre! Funciona, com a molt, la justícia; de gambirot i amb una lentitud desesperant, però direm que funciona. Potser ho deim perquè no ens podem permetre dubtar-ne. En cas contrari, amb l’executiu arrelat en l’autocràcia i el legislatiu en el disciplinat silenci dels xotets, no ens quedaria res per dipositar-hi la mínima esperança. I sense esperança no som més que una guarda primària dedicada a la subsistència. O bé ho denunciam tot perquè de tot dubtam i sabem que pitjor és impossible.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF