PalmaEn el moment que fan fum els whatsapps de les formacions polítiques amb possibilitats de fer part del govern de les principals institucions, en els dies que es negocien els pactes, les àrees i, sobretot, les carteres, la gestió de la cultura és també sobre la taula, encara que el futur batle de Palma, José Hila, en les seves primeres declaracions d’intencions, no l’hagi esmentada com un dels àmbits essencials ni d’interès perquè el seu partit n’assumeixi la responsabilitat. En tot país desenvolupat ho és, atès que la cultura és la capacitat d’expressió d’un poble. Aquí no estam en aquestes contrades.
Coneguts els resultats electorals, una no dubta que la gestió de la cultura que ha fet MÉS a Ciutat li ha restat vots. Poden ser un parell de grapats entre els votants més o manco habituals dels ecosobiranistes. No convé menystenir-los. La decepció és una taca que s’estén més enllà dels límits que alguns volen marcar a una àrea que no en té o no n’hauria de tenir, de límits, com a àrea transversal que hauria de ser.
És clar que, per aquestes cinc-centes, als socialistes els podria haver restat vots la seva política cultural al Consell de Mallorca. I potser sí que els n’ha llevat alguns, però el fet és que la institució insular, encara que tingui les màximes competències culturals de l’illa, és una institució que, en aquest àmbit, se sent més llunyana que no la municipalitat, o així s’ha volgut mantenir. En tot cas, la cultura no ha donat vots en aquestes eleccions autonòmiques, insulars i municipals, i sí que n’ha llevat, a uns més que no als altres, i segurament n’ha restat més als que sempre aixequen la bandera de la cultura i aixequen també unes expectatives que frustren des del minut u.Però això és aigua passada i el que ens interessa saber és si en el període polític que començarà la gestió de la cultura podrà ser l’eina engrescadora que ens cal o si continuarà en caiguda, si s’entesten a repetir al davant els mateixos i amb les mateixes maneres.
Ara que sabem –aquí se sap tot– que hi ha persones i formacions que aquests dies es mouen i molt per ocupar uns càrrecs culturals que entenen de lluïment, potser és el moment de dir que necessitam com el pa un canvi d’aires, per no dir un canvi de mans, perquè ara mateix no se m’ocorre quines podrien ser les més eficients. Si la dreta representa la desfeta cultural –i això sí que té conseqüències directes a les urnes–, les esquerres en cultura no se’n surten, ens ho han demostrat. I això que la cultura és el terreny des del qual és relativament més fàcil engrescar, generar il·lusions, trobar implicació i estendre’n els efectes. De tota manera, per fer-ho es pot prendre nota de les àrees que millor han funcionat la legislatura passada, que han estat les que han treballat amb eficàcia des de la discreció. Potser és això és el que ens cal: una feina seriosa i estimuladora, però lluny dels focus. Les fotos de la cultura les han de generar i ocupar els creadors i la societat en general, no els gestors públics.
