BOTAFOC
Opinió 14/05/2016

Motius personals

2 min
Motius personals

Quan Mateu Isern diu que ara no vol ser diputat però que hauria complit el seu compromís en cas que no s’haguessin repetit les eleccions, cau en flagrant contradicció. Quan apel·la als “motius personals”, s’enfanga en un pleonasme, que és molt més greu. No conec cap polític que no respongui a aquesta mena de motivacions a l’hora de prendre decisions. De fet, no pots deixar cap de les Illes per viure a Madrid la meitat de la setmana si no és per motius estrictament personals: ambició (sempre personalíssima), doblers o altres de més inconfessables.

Quan diu que mai el trobaran als papers de Panamà a la vegada que nega amb vehemència la seva implicació en la trama corrupta de la Policia de Palma, l’exbatle obre la caixa de les especulacions. La primera amplificació dels seus enemics és que Madrid l’ha obligat a renunciar.El nervis de la cúpula popular durant la darrera setmana destrossa aquesta teoria.

Amb Isern fora de combat, Bauzá s’ha llevat d’enmig el seu principal malson. Si l’expresident vol tornar, ara té un obstacle menys en el camí. De fet, només li queda Biel Company com a rival d’entitat.

La Junta Directiva Regional de dijous passat juga a favor de l’exlíder del partit i senador. Mai s’havia visualitzat un PP tan dividit i tan mancat de lideratge. Si el postbauzanisme és això, és possible que la degradació del farmacèutic no hagi valgut la pena... pensaran alguns.

Quan fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix diari que el rodriguisme estava ‘grogui’, vaig oblidar assenyalar que un Rodríguez en hores baixes té tanta influència o més que aquells que aspiren a comandar el partit. Que ho demanin a Maria Salom i a Miquel Vidal.

Un altre fet incontestable és que quan el PP juga a ser Podem, es perd. La democràcia interna pot funcionar a l’hora de decidir si es fa campanya a favor del bou de Fornalutx; però quan s’ha de triar candidats, com menys afiliats opinin, millor.

La direcció balear haurà de consensuar un cap de llista en les pròximes hores o serà Génova qui actuï. I per ventura la decisió no agrada; ni a regionalistes, ni a rodriguistes ni a Bauzá.

Els motius personals també estan darrere del sainet que han protagonitzat aquesta setmana Podem i MÉS. El joc de les cadires hauria durat menys si Aina Díaz no tingués influència personal sobre alguns dirigents ‘morats’ de Madrid. Legítimament, l’exmilitant d’Esquerra Unida aspirava a ocupar el número 3 de l’eventual coalició (Yllanes i De la Concha eren inamovibles). Finalment, si l’entesa obté tres escons, Díaz compartirà la legislatura amb Antoni Verger, recuperat per a la causa després d’anunciar que abandonava temporalment la política (per motius personals).

En el PSIB-PSOE, la resposta de Francina Armengol als moviments de Pedro Sánchez per reforçar la casta (i la caspa) –Josep Borell, Margarita Robles...– ha estat situar un federalista al capdavant de la llista al Congrés.

Pere Joan Pons hauria de suposar una provocació per al líder estatal del partit, sempre que aquest fos capaç de distingir un federalista d’una sabata.

stats