Molta calor!

Ufff! Estic escrivint des de Madrid i a més de 40 graus costa un colló trobar inspiració! Al carrer gairebé se m’enganxen les sabates al terra, cada passa que dono suposa un esforç sobrehumà, per per la calor i per l’esforç que suposa desenganxar la sabata del terra, és asfixinat, escaldant! Però anem a veure si trobo un mínim d’inspiració, perquè fins i tot sembla que se m’evaporen les idees del cap i no sé ben bé què escriure. Impossible parar a beure una cerveseta o menjar el clàssic “bocadillo de calamares”, perquè segur que em pujarà al cap i puc caure rodó, rodó, rodó! Carrers deserts...sortir al carrer és un suïcidi, res, no es pot fer res...Estic asfixiat, ofegat, i això sembla que no es vol acabar, i pel què veig va per llarg.

És curiós com ens canvia la capacitat física i mental quan estem sufocats. Tot i això sempre hi ha coses per descobrir. I en un acte social madrileny, de fet l’acte social que m’ha portat a Madrid, vaig tenir una conversa interessant amb un ex-militar (a Madrid n’hi ha bastants). Quan li vaig que em deia Francesc em va contestar amb un català impol·lut, “doncs jo també em dic Francesc”. El Paco, com li diuen aquí, porta gairebé 60 anys fora de Catalunya, m’explicava que quan va entrar a l’acadèmia militar havia de traduir el que pensava al castellà. El Paco fa molts anys que ve poc per Catalunya i el seu català continua situat a principis dels 60, impecable, sense els neologismes actuals, un català molt autèntic, em va fer il·lusió en mig de la calor tenir aquesta conversa.

Finalment, a Madrid no he vist per enlloc res que faci veure el suposat conflicte amb Catalunya que veig als mitjans de comunicació, ni he vist ningú que em fes mala cara per parlar català amb la gent que m’acompanyava. I per tant quan sento parlar a la gent del govern espanyol (aquests sempre estan acalorats!) veig que hi ha un conflicte, el què em pregunto és si la majoria de la gent d’aquí (Madrid) pensa com aquells, potser no hi ha tanta hostilitat com sembla...no ho sé! Suposo que deu ser la calor que fa veure les coses des d’una altre punt de vista. En fi, que fa calor i els madrilenys han estat simpàtics.