COM UNA PÀTRIA

Miró lector, Miró poeta

L’any 1917, Joan Miró va pintar 'Nord-Sud', una natura morta a cavall entre el fauvisme i el cubisme que està considerada una de les obres mestres dels seus primers anys. Entre altres objectes, s’hi veu un llibre de Goethe, sembla que el llibre de converses entre el savi alemany i Johann Peter Eckermann. A l’exemplar que Miró en tenia a casa, hi ha subratllades algunes frases sobre la singularitat de la vida interior dels artistes. Ho explica Josep Massot, que fa poc ha publicat 'Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres', una magnífica i exhaustiva biografia del nostre pintor. Entre moltes altres coses, hi podem rastrejar la relació fructífera i profunda entre Miró i la literatura.

En els cercles avantguardistes de Barcelona i de París, Miró va tenir molts amics poetes, amb alguns dels quals va establir una relació d’estretíssima complicitat literària i personal: és el cas d’Apollinaire, J.V. Foix i Robert Desnos, per dir-ne només tres. Però la relació de Miró amb les lletres, amb la poesia especialment, va més enllà de l’amistat i de la coincidència en les trinxeres de l’avantguarda. Miró cerca comprendre’s en la poesia. Tenia en Baudelaire el model d’una manera de situar-se en el món com a artista, compartia amb Kandinski la fascinació per les idees de Rimbaud sobre els efectes de línies i colors sobre l’ànima humana, i veia en l’obra dels místics espanyols com San Juan o Santa Teresa els perfils d’una aventura espiritual que també era la de la seva pintura.

Josep Massot conta que, quan l’esclat de la Guerra Civil el va portar a un dels moments més foscos de la seva vida, Miró va veure com la vena pintora se li estroncava. Va recórrer, llavors, a la redacció de poemes, en un procés exactament invers al que tenia lloc, en el mateix moment, en l’esperit d’un altre dels grans artistes catalans del segle XX: Mercè Rodoreda. La història del Miró lector i Miró poeta, que he resumit moltíssim, conforma una de les cares apassionants d’aquest voluminós retrat que trenca amb aquell tòpic d’un artista mig pagès i mig ingenu.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF