Opinió 22/12/2016

Minut de silenci

Potser és poc útil, però en qualsevol cas és necessari

i
Eva Arasa
2 min

Un es pot preguntar, i és ben lícit, per a què carai serveix un minut de silenci, o dos, o cinc, després d’un atemptat amb víctimes mortals i ferits. El silenci no retornarà pas la vida a ningú ni ajudarà a guarir les cicatrius. Tampoc contribuirà a detenir els culpables. És, doncs, un gest poc útil i alguns fins i tot pensaran que és hipòcrita, que per què fem minuts de silenci per a unes víctimes, les que considerem més properes, i per a d’altres no, o per què no pressionem els nostres governs perquè actuïn a l’arrel dels problemes que han fet embogir el món.

Potser perquè en els minuts de silenci hi ha consens, cosa que no tinc tan clar que hi fos a l’hora d’assenyalar aquesta “arrel” dels problemes o de decidir quines actuacions cal dur a terme. Però més enllà d’això, un minut de silenci és, a més d’una mostra de solidaritat amb els que pateixen, una condemna i una manifestació pública de quins són els nostres valors. Valors, els de la llibertat i la democràcia, als quals no pensem renunciar. Per tant, el minut de silenci igual és poc útil, però en qualsevol cas és necessari.

Tampoc hem de menysprear, per la nostra dimensió, el que Andorra expressi com a país. No fa gaire que el Consell General va apagar els llums que il·luminen de nit la Casa de la Vall, sumant-se així al gest de París perquè, gràcies a la pressió internacional, es mantingués una treva a Alep que permetés evacuar els civils. Soluciona això la greu situació a Síria? No, però era necessari i en aquest cas podia ser útil. Llàstima que els nostres mitjans de comunicació, amb alguna excepció, no ho veiessin igual.

stats