Minories que es creuen majoritàries
Diverses minories i defensors de causes perdudes aprofiten els grans esdeveniments mediàtics per manifestar (o intentar-ho) les seves reivindicacions. En tant que minoria, se suposa que no tens accés als grans mitjans, i la (millor) manera de fer-te sentir és una final de Champions, un Tour de França, Eurovisió o els Oscars. Bé, o com ahir, la final de Roland Garros.
Diversos activistes van aprofitar la milionària audiència del partit per protestar. Contra què? Doncs contra els matrimonis homosexuals. Ei, compte!!!, no estic dient a favor, sinó en contra. I faig l'aclariment perquè la inèrcia ens podria fer pensar que la demanda era que els homosexuals es poguessin casar, i justament era el contrari. I, per què, aquesta inèrcia? Perquè tradicionalment aquesta era una reivindicació de minories. I ho era, bàsicament perquè, numèricament, hi havia més parelles heteroque homo i semblava, per tant, que la demanda estava condemnada a conviure a la banda dels temes de minories . Però la societat ha evolucionat cap a la normalitat i resulta que ara la minoria que ha d'aprofitar qualsevol oportunitat per protestar és qui nega la possibilitat de casar-se a dues persones que s'estimen. I a França, la progressista França, la laica França, la tolerant França, aquesta minoria és molt sorollosa i molt mediàtica i es manifesta sovint a París i a les principals capitals. I, com passava abans en la situació contrària, la majoria ens els vam mirar amb cara de "I ara aquests, què coi volen?" I, sobretot, amb l'esperança que la seva continuï sent una causa perduda.
