Ha començat la cursa de fons de l'estat espanyol: la repressió duta a nivells que superen, fins i tot, la seva pròpia indecència. Cuixart i Sánchez dormint a Soto del Real per un delicte que jurídicament no s'aguanta per enlloc, mentre que Jaume Matas, el major corrupte de ca nostra, és absolt del delicte de frau pel cas Palma Arena perquè “no va quedar provat que els processats actuassin amb intenció de defraudar l'administració ni generar amb la seva intervenció un perjudici a l'erari públic”. Formam part d'un estat i d'un sistema on menysprear i abusar de la població a qui en teoria has de governar surt gairebé gratis, mentre que defensar els principis democràtics i els drets fonamentals et pot sortir molt i molt car.
Exemples en tenim a carretades, no queden tan lluny les estratègies repressives que han hagut de patir germans i germanes al País Basc: censura, intimidacions, detencions, persecucions, tortures, morts. Tot el que calgui per aixafar allò que no encaixa en el tauler estantís i ple de pols d'un règim que comença a mostrar símptomes de descomposició. Però sí que haurem de reconèixer que a l'estat espanyol en saben molt, de reprimir i d'acomodar-se molt i molt bé en la dinàmica repressió/antirepressió. I tenc por del que puguin fer, és clar, però crec tenc més por del que perdrem nosaltres si ens instal·lam en aquesta dinàmica de desgast i degoteig de processos judicials i muntatges policials. Sí, segurament veurem més mostres de solidaritat que al País Basc a principis dels 2000 per les diferències del context, però... Ens serveix per caminar? No estic parlant de fer veure que la repressió no existeix o que l'haguem d'ignorar, sinó de no col·locar-la al centre. Ara, més que resistir, és hora que construïm, perquè quan Cuixart i Sánchez surtin de l'infern trobin un poble entossudit en la construcció de la República i el procés constituent. Construir no és oblidar els qui cauen, és no caure amb ells com vol el règim.
Moltes coses he après durant tots els anys que duc en aquesta banda del bassiot que nom Barcelona (ho extrapolarem a Catalunya en aquest cas concret, si m'ho permeteu), però aquests dies la capacitat d'autoorganització, la solidaritat i la convicció del poble m'ha desbordat d'una manera molt positiva. Malgrat els pals a les rodes i les pedres del camí, després de veure tot el que ha passat i allò que hem fet, queda clar que se'ns obre l'oportunitat de generar nous escenaris on puguem posar al centre allò important: les nostres vides. Una bona mostra que és possible podrien ser la Fira del Mercat Social, que es va fer als jardins de la Misericòrdia a Palma el cap de setmana passat, o la Fira d'Economia Solidària de Catalunya, que tendrà lloc just aquest cap de setmana: una altra manera d'entendre i practicar l'economia i de construir comunitat no és que ja existeixi, és que funciona i cobreix les necessitats de milers de persones. I la veritat, no se m'ocorre oportunitat més preciosa que la de construir una República i un procés constituent cooperatiu, solidari, feminista i inclusiu, on puguem corregir allò que no ens ha agradat o hem oblidat i avançar amb decisió cap a allò que volem i que ens mereixem com a poble. I a vosaltres?
