Més circ

No cal contraposar el que ve de fora –sempre amb una aura de glamur– a la producció local

El ministre de Turisme va fer ahir el balanç oficial, en euros, de l’últim espectacle del Cirque du Soleil. Des del principi aquesta em va semblar una bona iniciativa, no tant des de la perspectiva de la “desestacionalització” del turisme –d’aquí que se’n cuidi aquest ministeri i no el de Cultura– com pel fet que ens arribava una companyia que en el seu moment va revolucionar el món del circ i en va elevar el prestigi dins del conjunt de les arts escèniques. Una oportunitat, vaja, per gaudir d’un petit tresor visual i segons com musical.

Però segueixo pensant que se’n podria treure més suc. Que si hi ha persones que fan circ aquí a Andorra –i n’hi havia, si no és que han acabat tirant la tovallola– haurien de poder beneficiar-se d’alguna manera d’aquesta cita anual amb el Cirque du Soleil. Molts dels artistes, acròbates i malabaristes que participen en els espectacles es deixen veure sense problema pels carrers i els establiments del país. A molts d’ells els fa gràcia quan la gent se’ls acosta i s’interessa per la feina que fan. Potser és només la percepció que n’he tingut personalment, però dona la sensació que estarien encantats de poder oferir alguna xerrada o de trobar-se amb artistes nacionals.

Ara que sembla que la programació del Cirque du Soleil a Andorra entra en una nova fase, després de deixar enrere la marca Scalada i apostar, almenys aquest any, per un espectacle menys acrobàtic i més musical, podria ser també el moment d’ampliar les activitats paral·leles al voltant d’aquest esdeveniment. No cal contraposar el que ve de fora –sempre amb una aura de glamur– a la producció local. Si no agrada que només hi hagi Cirque du Soleil, la solució no és dir adeu al Cirque du Soleil. La solució és, possiblement, més circ.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF